Localitzen els primers dotze cossos de la fossa 111 de Paterna, una de les més grans de la Comunitat Valenciana

La fossa 111 de Paterna presenta una imatge singular, amb almenys dotze esquelets superposats a més de dos metres de profunditat i amb signes d’haver patit una mort violenta. L’equip d’arqueologia s’afanya en l’exhumació de la qual se sospita que és una de les fosses més grans exhumades en territori valencià, on els registres del cementeri ubiquen els cossos de vora 150 víctimes de la dictadura franquista.

La setmana passada es retiraren les restes òssies superiors i procediren a cavar les primeres capes de calç de la fossa comuna. “Al final de la setmana passada trobàrem les primeres evidències de cossos amb ferides peri mortem”, ha indicat en una entrevista telefònica l’arqueòleg Álex Calpe. En aquests casos el grup d’ArqueoAntro, encarregat dels treballs d’exhumació finançats per la Diputació de València, es dirigeix al jutjat de Paterna per a testificar la troballa. No obstant això, a causa de la situació excepcional de la crisi sanitària de la Covid-19 procediren a donar part de forma telemàtica i continuaren amb l’excavació de la sepultura.

ArqueoAntro

Des que es va passar a la fase 1 de la desescalada, al cementeri municipal s’acosten habitualment familiars de les víctimes que esperen des de fa 80 anys recuperar el cadàver dels seus éssers estimats. “A causa del coronavirus no ve tanta gent com l’any passat, però alguns familiars venen per a conéixer de primera mà l’avanç dels treballs i fer-se les proves d’ADN”, explica Calpe. A més, ha incidit que per la quantitat de cossos que hi ha i que els primers han eixit a uns dos metres, és “evident” que excavaran a bastant profunditat.

L’estimació que han fet per a concloure la faena és d’uns quatre mesos. En concret, consideren que hi ha tres saques –cada grup de gent tret de la presó per a afusellar–, corresponents a afusellats els dies 27 de març, 6 abril i 1 de maig de 1940.

Esperen trobar una veïna d’Oliva

En la 111 s’espera recuperar restes de fins a 149 afusellats de diferents municipis de la província de València com Albaida, Gandia, Oliva, Ontinyent, Sagunt, Torrent i València, encara que també els en consten dues de Madrid i altres ciutats espanyoles. Es coneix els seus noms gràcies als registres del cementeri i els estudis de l’historiador Vicent Gabarda, però la fossa presenta una altra particularitat: s’espera trobar el cos d’Angelina Barber Pastor, assassinada als 65 anys. Fins ara, explica Calpe, no es té constància de descendents d’aquesta veïna d’Oliva.

Les penúries viscudes per ser familiar d’un “roig”

Mariam Muñoz sabia ben poc de la història del seu besavi perquè per a la seua família era un tema tabú. “Jo sabia que l’havien afusellat, que era llaurador i poc més”, conta als micròfons d’À Punt. A partir de les entrevistes realitzades durant l’obertura de la fossa, el seu avi va començar a remoure un passat que havia tractat d’oblidar durant anys.

“Li digueren que fugira d’Espanya, però ell s’hi va quedar perquè no havia matat a ningú”, explica Mariam, sense saber que poc més tard l’acusarien d’assassinar un soterrador de Gandia i, després d’un judici sumaríssim sense garanties, l’afusellarien davant el conegut com Mur d’Espanya. “A la meua besàvia li raparen el cap, li penjaren davant el pit un cartell que posava ‘soc dona d’un roig’ i la posaren a netejar el poble”, detalla Mariam, afectada.

Anys més tard, el fill tractaria de fer carrera militar i quan va mostrar la intenció d’ascendir a caporal, li enviaren una carta on li negaven el càrrec per ser fill d’un afusellat. “Espere que ma uelo escriga la seua biografia i que isquen aquestes històries a la llum. Jo mouré cel i terra perquè es conega aquesta injustícia”, afegeix. Ara, la família d’aquest veí de Tavernes de la Valldigna espera recuperar les restes per a enterrar-lo amb la seua besàvia, a qui li arrabassaren l’home abans d’hora.