Els llamps troben un sòl "extremadament sec" que afavorix l’inici d’incendis a Castelló
L’Aemet registra 101 descàrregues de llamps a la província, moltes coincidint amb els focs declarats divendres a la vesprada
Els llamps que van caure divendres a la vesprada a la zona de la Serra d’en Galceran i Catí van ser especialment perillosos perquè van impactar sobre un terreny «extremadament sec», segons ha explicat l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). A la província de Castelló es van registrar 101 descàrregues de llamps, moltes de les quals coincidixen amb els punts on es van declarar els incendis a última hora de la vesprada.
Des de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet) han assenyalat que estes descàrregues podrien haver causat els focs. En el cas de l’incendi iniciat a la Serra d’en Galceran, l’associació explica que el foc es va originar al Tossal de la Vila, a menys d’un quilòmetre del nucli urbà, «segurament a causa d’un llamp».
La tronada a la zona, segons l'Avamet, «ha estat acompanyada d’un esclafit càlid i sec, amb temperatures de 33 graus i ratxes de més de 70 quilòmetres per hora».
L'Aemet explica que es va tractar d’una tempesta seca, amb poca precipitació i «molt poca càrrega de meteors dins del núvol». Esta situació no genera molts llamps, però els que es produïxen són «molt perillosos», especialment perquè impacten sobre un terreny «extremadament sec», segons l’agència meteorològica.
El mapa dels llamps registrats divendres mostra impactes en terra en un radi de vint quilòmetres al voltant de la Serra d’en Galceran.
La situació d’humitat del sòl contribuïx a augmentar la vulnerabilitat davant d’estos episodis. L'Aemet recorda que en el resum climàtic de juliol va analitzar el baix contingut d’humitat del sòl de la Comunitat Valenciana. L’1 d’agost, la capacitat màxima de retenció d’humitat del sòl era inferior al 10% en gran part del territori i en el 52% de la superfície era inferior al 5%.
