L’odissea del submarinista de Borriana que va passar hores a la mar: “Em vaig menjar dos sorells crus”

L’experiència, deixar-se portar pel corrent i dos sorells crus. És el que va permetre a Emilio Narbón, un veterà submarinista, passar la vesprada de diumenge i part de la nit intentant arribar vora mar i lluitar contra la corrent que el va allunyar de les aigües de Borriana, on va eixir a pescar amb un amic, que es va quedar a la barca mentre ell s’endinsava en l’aigua.

El fil de pescar se li va enganxar en una cama, circumstància que el va entretindre i el va despistar de la superfície i de la barca amb què havia entrat a la mar. “Jo mirava cap avall, intentant llevar-me el fil i quan em vaig adonar, estava molt lluny de la barca”, recorda.

A més, l’amic amb qui s’havia endinsat en l’aigua, i qui va donar la veu d’alarma a les forces de seguretat, el buscava en la direcció contrària on estava. “Es desvivia buscant-me, però ell mirava cap a l’altra banda, jo estava cada vegada més lluny perquè m’arrossegava el corrent sud”, afegia ja recuperat de l’esgotament amb què va fer terra la matinada de dilluns.

Aleshores va començar una èpica experiència que aquest submarinista tardarà a oblidar. Inicialment, va nadar contra corrent per a acostar-se a la barca, però va ser una tasca impossible per la força del corrent.

Problemes de mobilitat en una cama

A més, Emilio té la mobilitat limitada en una de les cames, on porta una fèrula a la cama dreta arran d’un altre accident. Malgrat els intents, cada vegada estava més allunyat del punt on s’havia capbussat i mentrestant les hores passaven.

Esgotat per cansament, i davant la falta de forces per a continuar nadant, Emilio va témer quedar-se sense energia per a continuar eixint de la mar. “Em veia capaç de poder arribar nadant vora mar, però no podia fer-ho si em faltava energia, així que em vaig menjar dos sorells que hi havia per la zona on estava i un poc d’aigua que em quedava”, relata davant les càmeres d’À Punt.

Vaig tindre un accident semblant, però em vaig poder recuperar en l’aigua

Aquest veterà submarinista admet que en cap moment es va plantejar rendir-se i que va confiar en els seus coneixements de la mar per a eixir de la cruïlla en la qual estava. “Ja vaig tindre una altra vegada un accident semblant, però em vaig poder recuperar en l’aigua”, apunta. Així que, novament diumenge, va pensar que l'única alternativa era deixar-se portar pel corrent per a arribar a terra.

I així va estar durant hores fins que va poder fer terra a Nules. En arribar vora mar, i donat que no es pot posar dret sense ajuda de les crosses, Emilio es va arrossegar d’esquena fins que va poder arribar prop d’una carretera, on va demanar ajuda a dos joves que passaven amb un patinet.

No crec que he estat en perill, estic preparat per a les adversitats, però lamente el dispositiu de les forces de seguretat per a buscar-me

Aquesta perillosa experiència no li ha llevat les ganes de bussejar a Emilio, encara que admet que el seu fill li ha fet prometre que, d’ara en avant, canviarà la manera de pescar i no s’endinsarà en les mateixes circumstàncies que diumenge en l’aigua.

“Jo no crec que he estat en perill, estic preparat per a les adversitats. El submarinisme és un estil de vida que em va ensenyar mon pare i que he practicat tota la meua vida, però lamente el dispositiu de les forces de seguretat per a buscar-me”, assenyala.

“El primer que vaig dir als xics que em van ajudar va ser que telefonaren a la Guàrdia Civil per a dir-los que estava bé”, indica aquest submarinista de Borriana.

De fet, aquest bussejador recorda veure l’helicòpter de Salvament Marítim sobrevolant la mar i intentant localitzar-lo. “Pensava que la meua família no era conscient de la meua desaparició, però estava preocupat pels esforços dels cossos de seguretat”, matisa davant les càmeres d’À Punt. A pesar de les dificultats, aquest veterà submarinista admet que “usar la ment” el va ajudar a eixir de la mar.