L'expert Joan Olmos reclama "un pla integral del litoral" per a frenar la regressió de les platges

L’impacte de la borrasca Harry ha tornat a posar en evidència la fragilitat del litoral valencià. Platges engolides per la mar i passejos marítims danyats en municipis com Tavernes de la Valldigna, Sagunt, Nules o Almassora no són, segons els experts, un fet excepcional. El professor d’Enginyeria de Camins de la Universitat Politècnica de València (UPV) Joan Olmos assegura que estos episodis han deixat de ser extraordinaris i reclama un pla integral del litoral per a afrontar la regressió de les platges.

Olmos ha fet estes declaracions en una entrevista en Les notícies del matí d’À Punt, on ha explicat que la regressió de les platges es deu a diversos factors: la menor aportació de sediments dels rius, la utilització de l’arena com a recurs per a la construcció i l’augment de la intensitat dels temporals.

A això s’afegixen —diu— les obres rígides, com els passejos marítims, que “acaben agreujant els efectes dels temporals”. “Quan desapareix la platja, la costa queda molt més exposada a la destrucció”, advertix.

Un pla que supere les fronteres administratives

Davant de les demandes del veïnat afectat, Olmos és clar: “A curt termini no hi ha solucions immediates”. La clau —assegura— passa per arbitrar un pla integral amb una visió global del territori, que no actue municipi a municipi. “La natura no sap de divisions administratives. La costa funciona com una unitat”, subratlla.

Este pla —defensa— hauria de tindre la participació de la major quantitat possible d’especialistes de diversos àmbits i analitzar experiències que ja funcionen en altres llocs, com ara els esculls artificials, que “estan donant alguns resultats”.

El conflicte entre administracions

L’expert també s’ha referit al conflicte obert entre administracions arran de la llei valenciana de costes. Considera que la gestió és especialment complexa perquè intervenen administracions locals, autonòmiques i estatals, a més de les concessions existents en el domini públic maritimoterrestre. “És una zona molt cobdiciada i posar totes les parts d’acord és complicat, fins i tot quan governen partits del mateix color polític”, apunta. A més, alerta que les reformes normatives i la simplificació administrativa poden afegir “nous problemes”, especialment si es relaxa el control ambiental.

Mirant al futur del litoral

Sobre com serà la costa valenciana d’ací a deu o vint anys, Olmos admet que “encara estem a temps”, però amb condicions. La primera —diu— és definir quina línia de costa es vol protegir, deixant arrere referències del passat. “No podem pensar en on arribaven les platges fa quaranta anys”, afirma.

A partir d’ahí considera imprescindible un gran esforç de coordinació tècnica i política, que veu “difícil” en el context actual. També reclama prioritzar la protecció del litoral com a bé comú, natural, paisatgístic i econòmic, i allunyar-se d’un model basat exclusivament en l’explotació turística. “Posar el respecte en el medi natural en primer pla seria un pas important”, conclou, tot i reconéixer que es mostra “escèptic”.