L'emotiu dol d'un ximpanzé del Bioparc: abraça tres mesos la cria morta

El ximpanzé del Bioparc de València Natalia té 21 anys i ha passat els últims tres mesos fent "vida normal" amb la resta del grup, encara que amb una particularitat: càrrega al braç el cadàver de la seua cria, morta al cap de pocs dies de nàixer.

És el dol d'una mare a la qual es veu besant el cap de la seua cria i que segons explica a Efe el director del parc, Miguel Casares, té un comportament "completament normal" per als ximpanzés i altres espècies que són especialment "intel·ligents" i "molt sociables".

Natalia va parir alhora que la seua germana Noelia va donar a llum a la seua cria, a la qual tot li va anar "fenomenal". Conta Casares que "segurament la mare [Natalia] no tenia llet suficient i la cria va morir relativament ràpid, i tampoc es va poder fer res".

Que la mare es quede amb la cria morta és "conegut als zoològics i també a la natura. No ocorre sempre, però algunes femelles mostren eixe comportament que, a vegades, és cosa d'un parell de dies o un parell d'hores o un parell de setmanes. I en este cas, diversos mesos", afig. Segons el responsable del parc, "això en la natura està descrit, fins i tot porten quatre mesos la cria morta. És part del que es coneix com el dol dels ximpanzés".

En els primers dies, després de morir la cria, Natalia va estar acompanyada en tot moment pel pare i per Noelia i la seua cria, i sobretot, "s'abraçaven molt els uns als altres".

"El grup de ximpanzés que tenim està molt cohesionat, és una família molt unida, estan sempre junts, amb la qual cosa qualsevol intervenció d'un individu significa que cal separar-lo de la resta, la qual cosa sol ser bastant complicat", argumenta.

La van deixar amb el grup perquè intervindre "hauria significat segurament anestesiar i dormir diversos individus i és una intervenció considerable".

"Havent-hi a més una altra cria que estava viva i que era de molt curta edat, això hauria tingut un elevat risc per a la cria que es mantenia viva. Per tot això hem decidit deixar-ho estar, deixar que la família es comporte com es comporten, que porten el seu dol com estimen convenient", sosté.

Ara Natalia "entra, ix, menja, el seu comportament és completament normal, simplement no es desprén de la seua cria", conta Casares, que assegura que els primers dies "s'observava com la cuidava molt, com si estiguera viva".

"Però ràpidament crec que la mare va saber que estava morta; així i tot, no es desprén d'ella. Nosaltres hem posat molt d'interés a explicar i tindre total transparència. Podíem haver decidit mantindre la femella dins perquè ningú ho vera, la qual cosa haguera sigut dolent per a ella i per al grup", insisteix.

"Hem decidit deixar-ho obert tot. Els animals porten la seua vida de grup completament normal, com sempre. Però clar, és una cosa que hem d'explicar perquè crida molt l'atenció. Molts visitants se sentien molt sorpresos, però quan se'ls explica ho entenen, ho respecten i aprecien molt eixa explicació", conclou.