L’Audiència de Navarra manté en llibertat provisional els cinc membres de La Manada
El govern de Navarra, que exerceix una de les acusions particulars, manifesta la seua "discrepància" amb la decisió i anuncia que la recorrerà.
Els magistrats de la secció segona de l’Audiència de Navarra han decidit mantindre en llibertat els cinc membres de La Manada, que van ser condemnats a 9 anys de presó per abusar sexualment d’una jove en les festes de Sant Fermí de 2016, fins que el Tribunal Suprem es pronuncie sobre els recursos que hi va presentar la defensa.
L’Audiència de Navarra ha pres la decisió per majoria de dos vots contra un, el del mateix president de la secció, qui defén la presó provisional sense fiança contra els acusats.
La fiscalia i l’acusació particular −que exerceix la víctima, l’Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra− havien demanat l’ingrés a presó després que la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirmara, al desembre, la condemna que els va imposar l’Audiència de Navarra a l’abril.
La secció segona desestima ara aquesta petició i apel·la a la jurisprudència constitucional en la matèria i amb l’argument que les acusacions no han aportat “raons suficients per a modificar la situació personal dels encausats”, la quals cosa du a aplicar el principi favor libertatis, és a dir, la norma menys restrictiva de llibertat contra ells.
Les acusacions recorreran en súplica
L’advocat de la víctima, Carlos Bacaicoa, considera “desencertada” la resolució i la considera una decisió previsible perquè, segons entén, “hi havia dos vots que estaven clarament decantats”. Bacaicoa estudia ara interposar un recurs de súplica contra la decisió de la sala, malgrat no tindre confiança que aquesta última petició prospere. Un recurs que ja ha anunciat l'acusació que exerceix el govern de Navarra, que en un comunicat ha manifestat la seua "discrepància" amb la decisió dels magistrats.
Els arguments de la secció segona
La nova interlocutòria de l’Audiència de Navarra recorda que els encausats ja van quedar privats de llibertat vora dos anys −des del 7 de juliol de 2016 fins al juny de 2018− i raona que “mai pot perseguir-se amb la presó provisional finalitats punitives o d’anticipació de la pena”.
El text qualifica de “feble” l’argument de risc de fugida que han donat les acusacions, atés el compliment de l’obligació que tenen els encausats de presentar-se regularment al jutjat, des que abandonaren la presó.
També descarta el risc de reiteració delictiva, en considerar que no afecta la situació dels processats l’inici d’una segona investigació judicial per presumptes abusos sexuals, un delicte contra la intimitat i un altre de maltractament a una jove de Pozoblanco, a Còrdova. En aquest raonament, la secció segona també minimitza com a “superficial” i no comparable la condemna per un delicte de lesions i furt contra Ángel Boza, l’acusat més jove del grup, per furtar unes ulleres de sol.
Els cinc membres de La Manada van quedar en llibertat el 22 de juny de 2018, després d’abonar una fiança individual de 6.000 euros.
