L’ABC de les banderes a la platja
Cada govern municipal decideix quins estandards i quina protecció tenen les seues platges
Onegen a les platges i ens indiquen si són segures, si es troben netes o si ens podem banyar. Les banderes formen part del paisatge de l’estiu. A Guardamar del Segura, per exemple, trobem aquests dies la bandera verda, que permet el bany, compartint masteler amb la bandera blava de platges netes, la bandera de qualitat turística de la Secretaria d’Estat de Turisme i la de salvament de Creu Roja. Algunes estan consolidades i són conegudes pels banyistes. D'altres, no tant. Però, quines banderes existeixen, quan es col·loquen i qui ho decideix?
Les banderes a les platges valencianes
Les més conegudes i habituals indiquen la seguretat durant el bany: la verda (bany permés), la groga (bany permés amb precaucions per onades, corrents, etc.) i la roja (bany prohibit per condicions adverses de la mar).
La bandera blava, en contra del que molta gent creu, no només indica que la platja estiga neta. Per a rebre aquesta distinció, també ha de comptar amb determinats serveis i instal·lacions que la facen accessible. S’utilitza des de l’any 1985, quan la va establir la Fundació Europea d'Educació Ambiental. En la mateixa línia, existeix la bandera turística blanca amb una Q (atorgada per l’Institut de Qualitat Turística i que promou la Secretaria d’Estat de Turisme).
La negra, per la seua banda, indica que la platja ha sigut clausurada per algun contaminant, si bé hi ha ajuntaments com el de Torreblanca que en tenen una pròpia: una bandera roja amb una taca blanca en el mig. Aquesta va onejar el 2 d'agost a causa d'uns materials sospitosos al litoral de la Plana Alta.
Després n’hi ha d’altres addicionals, com la blanca amb dues meduses, que indica la presència d’animals marins, molt utilitzada a la costa de València; les banderes amb quadres blancs i negres (zona exclusiva surf); aquelles amb grogues amb un punt negre (navegació prohibida); o amb una corneta blanca i blava (busseig).
La vigilància de les platges, sense una regulació unificada
José Luis Hernández Oliva, coordinador de platges en Guardamar del Segura, explica a À Punt que “falten criteris unificats i objectius. Ara mateix hi ha un buit legal, ja que la seguretat de les platges és competència municipal”. Per tant, és cada govern municipal el que decideix els detalls, com el nombre de socorristes que hi ha o la durada d’aquesta seguretat durant l’estiu (si és de juny a setembre o de maig a octubre, per exemple).
La jornada de vigilància també pot variar: depén de les licitacions que faça cada ajuntament (a Santa Pola és d'11:00 a 19:00 hores, i a Guardamar comença abans, a les 7:00 hores). “La gran queixa a nivell socorrisme és que no hi ha res establit i cadascú ho fa com pot”, comenta Hernández.
Aquesta disparitat també fa que en alguns municipis es troben banderes adaptades per als daltònics i altres que no, com van fer l'Ajuntament d'Oliva (Safor) o Benidorm (Marina Baixa); algunes platges estan incloses dins de la xarxa de platges sense fum, com la de Finestrat (Marina Baixa), o platges que admeten gossos; n’hi ha que indiquen activitats aquàtiques, com busseig, i d’altres que no.
El més important per a Hernández és que "les banderes funcionen i són efectives", ja que juntament amb la presència de les autoritats policials, ajuden a controlar i salven vides.
