La jutgessa de la dana demana a la Presidència que especifique quines alertes de mitjans van rebre el 28 i el 29-O

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha requerit a la Presidència de la Generalitat que aporte un informe sobre el mitjà pel qual van rebre les alertes d'arreplega d'informacions de mitjans de comunicació els dies 28 i 29 d'octubre del 2024. També li sol·licita la còpia dels tres reculls diaris d'eixos dies, així com els correus electrònics de la Conselleria de Justícia i Interior que van rebre els dossiers diaris en totes dos jornades prèvies a la catàstrofe, que va devastar part de la província de València i va deixar 229 víctimes mortals.

En primer lloc, la instructora requerix a la Presidència que aporte en el termini de tres dies un informe sobre el mitjà —WhatsApp o servici de missatgeria instantània— pel qual rebien les alertes remeses per la mercantil Hallon Intelligence els dies 28 i 29 d'octubre, especificant els dispositius de recepció i les persones, com els alts càrrecs de la Conselleria de Justícia i Interior que les van rebre a través de telèfons corporatius o particulars.

També li demana que aporte una còpia de les tres arreplegues diàries —07:00, 16:00 i 20:00 hores— remeses per l'empresa Auditoría de Medios (Auditmedia) en els mateixos dies, abans de les 07:30 hores, especificant la llista de correus electrònics que els van rebre, concretament del personal de la que llavors era Conselleria de Justícia i Interior, tant corporatius com particulars, així com per la via de missatgeria instantània. A més, a l'actual Conselleria d'Emergències li requerix que aporte una còpia dels dossiers diaris en format PDF remesos per Auditmedia dels dies 28 i 29 d'octubre del 2024 abans de les 07:30 hores, especificant la llista de correus electrònics.

En una interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la jutgessa ha acordat fer estos requeriments a petició de l'acusació popular que exercix Acció Cultural, però ha rebutjat la prova demanada per la mateixa entitat per a tindre una còpia dels documents signats pel president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, durant el dinar d'El Ventorro amb Maribel Vilaplana. Segons va informar la Generalitat l'endemà de la declaració com a testimoni de la periodista, Mazón va signar en el restaurant la llista parcial d'esportistes d'elit del 2024, després que l'amo d’El Ventorro li va pujar un sobre amb documents perquè els firmara. Ara la jutgessa considera que no escau la petició per no ser determinants en la presa de decisions en l'àmbit del Cecopi del dia de la dana.

Servici de teleassistència

D'altra banda, la jutgessa ha acordat unir al procediment diversos escrits i gravacions relatives a comunicacions tingudes el dia de la dana amb usuaris dels servicis de teleassistència que detallen telefonades o intents de contacte amb usuaris o els seus familiars, amb la Policia Local de Paiporta i de Catarroja i amb l'112.

En un dels casos, una usuària d'Utiel que va morir, el primer contacte que apareix en eixa documentació és de les 15:51 hores del 29 d'octubre i es referix a l'activació del servici per la seua filla a través d'una telefonada externa.

Descarta obrir una peça per fals testimoniatge de Vilaplana

Així mateix, la magistrada ha desestimat obrir una peça separada per possible “fals testimoniatge” de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, el dia de la catàstrofe. En una interlocutòria, respon a la petició d'una acusació particular que sol·licitava citar els alcaldes d'Utiel, Ricardo Gabaldón, i de Cullera, Jordi Mayor, perquè aclariren les converses o contactes que van tindre amb el cap del Consell aquell dia per possibles “contradiccions” en la testifical de Vilaplana, que va tindre lloc el passat 3 de novembre al jutjat de Catarroja.

La jutgessa recorda que els alcaldes ja estan pendents de citació i que, quan declaren com a testimonis, se’ls pot preguntar sobre “qualsevol extrem que els lletrats estimen d'interés per a la instrucció”, com poden ser les telefonades amb Mazón o amb qui llavors era consellera d'Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa. “Per a retraure penalment la falsedat del testimoniatge i estimar realitzat este element essencial del tipus delictiu, és necessari comptar amb la dada prèvia d'una veritat processalment establida, cosa que només podrà fer-se en sentència o en resolució de sobreseïment ferma”.