La jutgessa de la dana demana a Emergències que identifique els acreditats per a redactar l'ES-Alert i la seua formació

La titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja, que dirigeix la investigació per la gestió de la dana, ha demanat a Emergències de la Generalitat que identifique totes les persones que estaven acreditades per a redactar i validar els missatges d'ES-Alert en data 29 d'octubre del 2024.

En un total de quatre pronunciaments, la jutgessa informa de nous avanços en la causa. En el primer, la magistrada acorda a petició de l'acusació popular que exerceix el partit Ciutadans d'oficiar a la Conselleria d'Emergències perquè identifique totes les persones que estaven acreditades per a redactar i validar els missatges d'Es-Alert a data 29 d'octubre de 2024, així com perquè informe sobre la formació que havien rebut i quins d'estos treballadors estaven treballant el citat dia. En la resolució, es recorda que ja consta en el procediment, així com a la vista de les testificals practicades fins al moment, qui alerta la població el dia de la barrancada.

Finalment, apunta la instructora, "el decisiu no era el mitjà utilitzat, un missatge als mòbils, si s'atenguera els raonaments i les explicacions que es va arribar a donar per la investigada Salomé Pradas, seria pràcticament inoperatiu en una situació d'emergència, sinó que el missatge arribara a la població de manera correcta, fiable o a través d'una autoritat de suficient rellevància institucional que permetera que la població tinguera coneixement de la serietat de l'emergència, del risc que afrontava i que havien d'atendre's les instruccions que es donaven".

"L'anterior, una asseveració de simple sentit comú, es desprèn fins i tot del mateix missatge remés a les 20:11, que deia que calia estar atents a futurs avisos. Estos avisos a part del sistema ES-Alert podien arribar a través de fonts oficials, els missatges remesos a través de la xarxa social X, X@gva112 i a través de la televisió pública valenciana À Punt", enumera. I afig: "Però no sols a través d'estos mitjans: canals generalistes, ràdios, premsa, en general mitjans de comunicació, haurien pogut ser transmissors d'un missatge que realment salvaguardara la població i que de fet no va arribar mai".

En la segona resolució, la jutgessa desestima la sol·licitud de prova realitzada per una acusació particular per a incorporar a la causa l'informe anual de la presa de Forata de 2023 i, si és el cas, el de 2024 en entendre que ja obren en la causa informes d'estes infraestructures i la petició d'un altre "és redundant".

Igualment, recorda que la Guàrdia Civil està elaborant un document amb una cronologia dels fets i que la citada presa es troba en una conca completament distinta d'aquella en la qual va morir la parella de la dona que exerceix aquesta acusació particular, per la qual cosa esta prova "en res servirà per a esclarir les causes i circumstàncies de la seua defunció".

El tercer pronunciament desestima el recurs de reforma interposat per l'acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià contra un acte previ pel qual es denegava sol·licitar a la Generalitat documentació i informació sobre els telèfons mòbils oficials dels dos investigats.

La instructora reitera en este sentit que la prova afecta al secret de les comunicacions dels investigats i no sols a ells i esta ingerència en tal dret fonamental "només pot dur-se a terme amb fonament en la presumpta comissió de delictes dolosos" i respecte dels presumptes responsables d'estos delictes.

Finalment, en el quart acte, la magistrada accepta la personació de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA) com a acusació popular en el procediment sota la condició que consignen una fiança de 6.000 euros en el termini de deu dies hàbils.