La jutgessa de la dana assegura que Pradas i Argüeso podrien haver "evitat" morts a la pedania de la Torre

La jutgessa de la dana ha assegurat en una interlocutòria coneguda este dimarts que "existixen indicis clars" que les morts ocorregudes a la pedania valenciana de la Torre "podrien haver-se evitat" si l'aleshores consellera d'Emergències Salomé Pradas i qui era el número dos, el secretari autonòmic Emilio Argüeso —tots dos investigats en la causa que se seguix a Catarroja per la via penal—, "hagueren exercit les seues funcions".

L'escrit, fet públic pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), assenyala que les defuncions a la Torre —una de les tres pedanies valencianes en què es registraren víctimes mortals en aquella dana, junt amb el Forn d'Alcedo i Castellar-Oliveral— són "una mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència, així com de la manca i del retard d'avisos i les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van perir en els garatges, a les cases, o de camí en els cotxes". En total, la fatídica barrancada ocorreguda el 29 d'octubre del 2024 va deixar 233 víctimes mortals, 17 al terme municipal de València —i 13 d'elles a la Torre—.

La instructora de la causa determina que un dels elements decisius per a la presa de decisions amb promptitud és el coneixement de les mateixes competències en la gestió de l'emergència i advertix: "Quan Pradas arriba a la conclusió que la presa de decisions requeia en ella mateixa com a comandament únic en la situació 2 d'emergència del Pla d'inundacions, l'actuació que va assumir ja va ser tardana i errònia".

Així mateix, indica que l'afirmació d'Argüeso que "no tenia per què anar al Cecopi" és "difícilment intel·ligible tenint en compte que la convocatòria es fa per l'AVSRE (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències), i que el secretari autonòmic n'és el director". Apunta, així, que "només es pot explicar com una manera de justificar l'escassa o nul·la intervenció" d'Argüeso, "i això incidiria igualment en el resultat mortal succeït a la Torre".

La magistrada rememora que el 29-O ja existia un avís roig de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) des del matí, que va haver-hi bombers forestals que no van ser mobilitzats per a vigilar els llits dels rius i barrancs, que el Cecopi va ser "anormalment tardà en la convocatòria" i que va haver-hi un "conegut alentiment en la presa de decisions rellevants" que culmina amb un missatge ES-Alert a les 20:11 hores, "amb les ja conegudes vacil·lacions, disquisicions jurídiques i lingüístiques".

"Tot l'anterior ens conduïx fins a les defuncions que van tindre lloc a la Torre, de les quals efectivament existixen indicis clars que pogueren haver sigut íntegrament evitades pels investigats, si hagueren exercit les seues funcions segons els imposava la normativa en matèria de protecció civil i el Pla especial davant del risc d'inundacions", afirma la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra.

En esta línia, sosté que la baixada als garatges a la Torre "va resultar mortal, però també caminar pel carrer o circular amb el vehicle". Tot seguit desgrana les situacions en les quals van faltar alguns veïns de la pedania, com una parella, un matrimoni amb la filla, un resident, una vianant, dos persones que tornaven a casa de la faena, un home amb mobilitat reduïda en el seu propi domicili, així com dos veïnes els cossos de les quals trobaren a Sedaví.

La instructora també aprofundix en els errors, al seu judici, del procés de redacció del missatge ES-Alert, amb les diferents propostes de text que recomanaven "quedar-se en els seus domicilis" o "evitar desplaçaments", i assenyala que amb el missatge final "no s'alertava del perill real, per exemple, de baixar a un garatge o de quedar-se en la planta baixa de casa". "Es desconeix encara per quins motius es va canviar este text de l'esborrany núm. 706, que deia 'Romanguen en els seus domicilis'. En el cas de la Torre hauria pogut evitar baixar a un garatge o eixir al carrer", indica la jutgessa, que considera que el missatge de pujar a pisos alts "podria haver salvat vides a la Torre si s'haguera enviat abans de les 20:57 hores".

"La població de la Torre, on no plovia, no podia ser conscient del perill en el qual es trobava quan va baixar a un garatge, o estava en la planta baixa de sa casa, caminava per la vorera o circulava amb el cotxe per la pedania", apunta. També recorda que l'alcalde pedani de la Torre, Rafael Arnal, va atestar el 5 d'octubre que "no havia rebut avisos de manera directa des del Centre de Coordinació d'Emergències, sinó que va ser l'alcaldessa de València, María José Catalá, la que va remetre en un xat de WhatsApp l'avís roig de l'Aemet".

Noves diligències

En la interlocutòria d'este dimarts, Ruiz Tobarra requerix a l'Ajuntament de València que identifique, en un termini de cinc dies, el funcionari adscrit a la pedania de la Torre que prestava servicis el dia de la dana i que aporte còpia de les comunicacions traslladades a l'alcaldia pedània i a l'alcalde, entre les 7 i les 21 hores d'aquell 29 d'octubre del 2024.

També li demana que, en un termini de cinc dies, remeta còpia de les comunicacions traslladades des de qualsevol organisme públic (112, Emergències, Diputació, administració central) a l'alcaldia pedània, encara que desestima la petició que s'incorpore a la causa el contingut d'un grup de WhatsApp en el qual figuren l'alcaldessa de València i els alcaldes pedanis.

Finalment, cita com a testimoni l'alcaldessa pedània de Forn d'Alcedo, Chelo Tarazona, per la situació adjacent d'este terme amb laTorre. I li recorda que podrà aportar voluntàriament els missatges del xat relacionats amb l'emergència durant aquella tràgica jornada.