Investigadors de la UV identifiquen quatre perfils psicològics associats a idees suïcides en residències
L’estudi, fet amb 231 persones majors de residències valencianes, aposta per una prevenció integral que tinga en compte factors emocionals i existencials
Investigadors de la Universitat de València han identificat quatre perfils psicològics associats a la ideació suïcida en persones majors que viuen en residències, després d’analitzar 231 residents entre 60 i 97 anys en nou centres. Els resultats reforcen la necessitat d’estratègies preventives multidimensionals i adaptades a les característiques psicològiques de cada persona per a reduir el risc en esta etapa vital.
L’estudi, elaborat pel grup BestAging - Intervenció Psicosocial en els Envelliments i les Cures en el Cicle Vital i publicat en la revista Frontiers in Psychology, analitza conjuntament factors de risc i de protecció psicològica mitjançant una metodologia d’anàlisi de perfils latents, que permet detectar patrons diferenciats en lloc d’estudiar variables aïllades.
La investigació identifica un perfil d’alt risc; un perfil caracteritzat per una elevada percepció de càrrega; un perfil amb fortaleses personals debilitades, i un perfil de funcionament òptim o saludable.
Segons ha destacat Alicia Sales, professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UV, el treball posa el focus especialment en dos perfils intermedis que poden passar desapercebuts si l’avaluació es basa únicament en la presència de símptomes clínics.
Es tracta, d’una banda, de persones amb baixa simptomatologia emocional però amb una elevada percepció de càrrega, i d’una altra, de residents amb pocs símptomes clínics però amb recursos protectors debilitats, com ara un baix sentit de vida o escassa resiliència. En tots dos casos s’han detectat nivells rellevants d’ideació suïcida, fins i tot després de controlar variables com l’edat, el sexe o la salut percebuda.
La meitat, amb bon nivell de benestar
L’estudi també assenyala que aproximadament el 50% de la mostra presenta un perfil de funcionament òptim, amb alts nivells de recursos psicològics i benestar. Esta dada qüestiona visions edatistes que associen la institucionalització amb un deteriorament generalitzat.
Els investigadors han analitzat, mitjançant entrevistes, variables com la depressió, la desesperança o la percepció de càrrega, juntament amb factors protectors com la resiliència, l’autoeficàcia i el sentit de vida.
El treball forma part del projecte “Avaluació, prevenció i intervenció de conductes suïcides en persones majors que viuen en residències”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació dins del programa Generació de Coneixement 2022, i compta amb la participació de la Universitat Europea de València.
