Identifiquen el golf de València com a refugi climàtic contra el fred durant el paleolític
El jaciment de Cullera va concentrar població durant les fases més fredes de l'última glaciació
Un estudi de la Universitat de València ha identificat el golf de València com un refugi climàtic durant el paleolític, amb evidències d'ocupació humana continuada entre fa entre 35.000 i 19.000 anys en el jaciment de Cullera (Ribera Baixa).
Segons han informat els responsables de la investigació en un comunicat de la UV, les anàlisis realitzades a la Cova d'Hort de Cortés-Volcà del Faro confirmen que esta zona va concentrar població durant les fases més fredes de l'última glaciació.
El treball assenyala que les planes costaneres i valls prelitorals entre el golf de València i el Cap de la Nau presentaven una elevada biodiversitat, fet que explicaria l'abundància d'assentaments paleolítics en esta àrea.
L'estudi, publicat en la revista científica Quaternary Science Reviews, es basa en l'anàlisi de restes vegetals, animals i eines, així com en dotacions per radiocarboni, la qual cosa ha permés reconstruir les formes de vida i mobilitat d'estos grups humans.
Així, fa 20.000 anys, el Golf de València va actuar com un refugi climàtic en les fases més fredes i àrides, on es va concentrar la població; per primera vegada s'han obtingut dades corresponents a la totalitat del depòsit del jaciment mitjançant l'estudi de restes vegetals (carbons), restes animals (mamífers, aus, peixos i mol·luscos terrestres i marins), datacions per radiocarboni i els sistemes de producció lítica i òssia.
Adaptació al canvi climàtic
El catedràtic del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i investigador principal d'este estudi, J. Emili Aura, destaca: “Les poblacions prehistòriques van mostrar una capacitat d'adaptació a canvis climàtics extrems, encara que en contextos molt diferents dels actuals”.
La investigació també revela canvis en la línia de costa, que durant l'últim màxim glacial se situava fins a 25 quilòmetres del jaciment, enfront dels a penes 500 metres actuals.
Estos resultats, segons la UV, aporten noves claus sobre l'adaptació humana al clima en la prehistòria i reforcen la rellevància d'este enclavament valencià en l'estudi del paleolític europeu.
