La història negra dels grans incendis forestals a la Comunitat Valenciana
En tres dècades els grans focs han deixat centenars de milers d'hectàrees arrasades al territori i una tendéncia a focs cada volta més devastadors
La dècada dels noranta va marcar un abans i un després en la història dels incendis forestals a la Comunitat Valenciana. Entre 1993 i 1994 es van cremar prop de 270.000 hectàrees, una superfície equivalent al 20% de tota la massa forestal valenciana, en el que continua sent un dels episodis més devastadors que es recorden.
Les pitjors conseqüències es van donar a Millares, on les flames van calcinar 26.000 hectàrees. Aquell incendi també va mostrar la cara més tràgica amb la mort de set persones que participaven en les tasques d'extinció. Amb només uns dies de diferència, un altre gran foc va arrasar una superfície semblant a Requena, mentre que a Fontanars dels Alforins es van cremar 18.400 hectàrees.
Tot i això, el pitjor incendi registrat fins ara a la Comunitat Valenciana arribaria anys després. L'estiu de 2012, una espurna provocada per una radial va originar el gran incendi de Cortes de Pallás, que va calcinar 29.752 hectàrees entre les comarques de la Vall de Cofrents-Aiora i la Ribera Alta. Només 24 hores després, es declarava un altre gran incendi a Andilla, que es va estendre fins a Llíria, al Camp de Túria, i va arrasar 20.784 hectàrees més.
Deu anys després, el foc tornava a colpejar amb força la Comunitat Valenciana en plena onada de calor. L'any 2022, un llamp va provocar l'incendi de la Vall d'Ebo, que va cremar 10.600 hectàrees. Només dos dies més tard, un altre llamp va originar el foc de Bejís, que va arrasar prop de 19.000 hectàrees i va provocar ferides greus a tres persones que viatjaven en un tren.
Les estadístiques mostren una evolució contradictòria. Si als anys noranta es registraven de mitjana prop de 500 incendis anuals, en l'última dècada el nombre de focs s'ha reduït aproximadament un 30%. No obstant això, la superfície cremada ha augmentat un 54%, una realitat que evidencia que, tot i haver-hi menys incendis, són cada vegada més extensos i difícils de controlar.
