La Guàrdia Civil calcula que 88.146 migrants van retornar al Marroc després de l'entrada massiva a Ceuta
L'institut armat va comptabilitzar 862 rescats en aigües nacionals i 90 morts
La Guàrdia Civil ha estimat que "aproximadament 88.146" persones migrants "podrien haver retornat" al Marroc després de l'entrada a Ceuta de finals de juliol, segons un informe del 27 d'octubre al qual ha tingut accés EFE este divendres.
La jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón, que investiga l'entrada massiva de persones migrants els dies 30 i 31 de juliol, ja té damunt de la taula diversos dels informes que va sol·licitar fa unes setmanes a diferents organismes com la Guàrdia Civil, la Policia Nacional o el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per a tractar d'esclarir el que va passar.
Si dijous es coneixia que la Policia ha identificat dos alts comandaments marroquins que apareixen en vídeos de les entrades donant instruccions al voltant del pas fronterer Bab Sebta, a Fnideq (Marroc), pròxim a la frontera del Tarajal, este divendres ha transcendit un altre informe, en el seu cas de la Guàrdia Civil, que eleva a més de 80.000 persones les que van retornar al país magribí després de l'entrada.
Es tracta d'una xifra superior a la que ha donat el govern fins ara.
L'informe de la Guàrdia Civil, datat el 27 d'octubre i centrat en el desplegament d'efectius i recursos materials mobilitzats des d'este episodi, xifra en 862 els rescats fets en aigües nacionals i en 90 els morts.
Preguntat també pel nombre de retorns, el Cos Nacional de Policia ha especificat a la jutgessa que només ha pogut comptabilitzar els migrants que han manifestat als seus agents la voluntat de tornar, una xifra "mínima comparada amb la que, de manera global", suma a tots aquells que han tornat voluntàriament per la porta que manté habilitada, des de l'entrada, la Guàrdia Civil.
Només l'institut armat -explica la Policia en el seu informe- pot saber eixa xifra perquè l'entrada massiva -a la qual la Policia es referix com a "invasió"- es va produir en una zona que es troba "sota protecció de la Guàrdia Civil".
En un altre informe de principis del mes de juliol, anterior a l'entrada massiva, la Guàrdia Civil advertia que la recent doctrina del Tribunal Suprem incrementaria l'entrada irregular per via marítima a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i avisava d'un possible "efecte crida".
Proposava reforçar el servici marítim provincial de Ceuta -encarregat de la prevenció de l'accés de nadadors-, els efectius del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques a Melilla; potenciar els sistemes tecnològics de detecció primerenca i vigilància costanera, i regular la possibilitat d'aplicar el règim de rebuig en frontera a qualsevol intent d'entrada irregular fet fora dels passos fronterers habilitats, amb independència del mitjà utilitzat.
Entre la documentació remesa a la jutgessa també hi ha un informe del CNI del 30 de juliol en què s'analitza "la situació i la prospectiva" del que la intel·ligència qualifica del "desplaçament massiu de migrants més gran en la història d'Espanya a la Ciutat Autònoma de Ceuta".
El CNI destaca que, a nivell operatiu, "no s'ha detectat una reacció proactiva per part de les autoritats marroquines davant de la pèrdua de control de la situació" més enllà de desplegar algunes unitats antiavalots.
Amb tot, considera que "ha quedat patent la profunda distorsió entre la visió del monarca Mohammed VI durant el seu discurs anual a la nació" del dia 29 de juliol i "la realitat viscuda sobre el terreny, en un moment en què el Marroc s'intenta reivindicar com un actor d'estabilitat i un soci de seguretat fiable".
La jutgessa també disposa de l'informe en què el Ministeri de l'Interior explica que en els dies precedents a l'entrada massiva no va rebre cap "alerta, informe, comunicat, correu electrònic o documentació operativa" que "anticipara un risc d'entrada massiva de la magnitud" del que va ocórrer.
L'evolució en el nombre d'arribades i l'anàlisi de la sentència del Suprem sobre les devolucions en calent "permetien anticipar un increment progressiu de la pressió migratòria, i fins i tot episodis d'impacte, però abordables".
Interior considerava que "l'escenari previsible podia ser afrontat" amb els mitjans de seguretat i la incorporació de reforços concordes a l'evolució de la situació.
En este document dona compte de les mesures adoptades per a fer front al repunt migratori esperat, com la busca d'un Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE) o el reforç de les capacitats operatives de les forces de seguretat.
També de les dutes a terme després de l'entrada massiva, com la instal·lació d'elements de contenció fronterera provisionals, l'habilitació del CATE, la sol·licitud de finançament a la Unió Europea, una nova adequació dels recursos de les forces de seguretat o el reforç per part de les agències europees.
