La Granadella torna a vestir-se de verd dos anys després de l'incendi

El 5 de setembre de 2016 les flames s'engoliren un entorn privilegiat al Poble Nou de Benitatxell i Xàbia. L'emblemàtica cala de la Granadella, considerada una de les quinze més boniques de tot l'Estat, apareixia renegrida l'endemà davant de les mirades de veïns i visitants. Ara, dos anys després, la verdor vist la muntanya i només alguns pins aïllats recorden aquell dia fatídic. Com afirma Joan Sala, d'Acció Ecologista Agró, "la vegetació mediterrània s'adapta perfectament als incendis. El llentiscle ja té llavors i ara, durant els mesos de tardor i hivern, els animals s'alimentaran d'aquestes plantes i contribuiran a escampar el llentiscle pertot arreu". També els pins tornen a rebrotar per una muntanya massa acostumada a refer-se del foc.   

Xàbia no vol tornar a passar per aquell malson i el Pla Local d'Emergències, dotat amb una inversió inicial de 130.000 euros, treballa en la protecció i prevenció. "Hem fet un pla de reforestació amb molta participació ciutadana, que no té res a veure amb el fet de plantar pins sinó espècies autòctones, que són més resistents al foc, i dotar de més recursos a bombers i a protecció civil. I a explicar als veïns que tenen drets però també obligacions. És el que anomenem el Pla d'Autoprotecció, que comporta que tinguen les parcel·les netes, franges de protecció, plantes autòctones resistents al foc als jardins i sobretot un pla clar d'evacuació en cas d'emergència", diu l'alcalde, José Chulvi.

Amb tot, cada nou incendi genera un sentiment de pèrdua que no té res a veure amb el cicle vital de la vegetació. Joan Sala recorda que les plantes viuen molt més que les persones. "El fet que això tarde a recuperar-se totalment 30, 40 o 50 anys és una autèntica catàstrofe per a nosaltres, perquè no arribarem a veure-ho com estava abans però, dins dels cicles de la natura, cal partir d'uns altres paràmetres. Suposa un colp emocional molt gran".