“El gos de l’infern”, la nova variant del coronavirus que desplaçarà l'òmicron
S’estima que estarà darrere de la meitat dels contagis d’Europa al desembre. No està demostrat que siga més perillosa que altres precedents
Després, d’alfa va arribar òmicron i en les pròximes setmanes correrà pels nostres espais “el gos de l’infern”. Així és com es coneix una de les dues noves subvariants del virus Sars-Cov2, causant de la covid, que juntament amb la que s’ha batejat com a Tifó sembla que ja estan darrere de nous contagis a Europa.
S’estima que aquestes dues variants causaran la meitat dels contagis d’Europa a finals de novembre o desembre. En el cas d’Espanya, ja estan darrere del 2,7% dels contagis, segons va admetre la ministra de Sanitat, Carolina Darias, fa uns dies.
La titular de Sanitat va pronosticar una expansió ràpida d’aquesta variant que, per ara, no està demostrat que siga més perillosa que les precedents.
A les dues variants del virus, la BQ.1 i la BQ.1.1, fruit de la mutació natural de qualsevol virus, se les ha batejat com a Tifó i Cèrber, respectivament.
Inspirats en la mitologia grega
La comunitat científica havia pres el nom del deu grec dels huracans, en el primer cas, i pel que fa al Cèrber, del gos d’una altra divinitat de la mitologia grega, el gos d’Hades, que tenia tres caps i que estava a les portes del regne d'Hades, l'inframon grec, per tal de garantir que els morts no eixiren d'allà i que tampoc els vius pogueren accedir-hi.
Una vegada escollits aquests noms, d'inspiració mitològica per la comunitat científica, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'han encarregat de simplificar-li el nom a una, la del gos Cèrber, i de referir-se a ella com la del "gos de l'infern".
A pesar de la connotació virulenta que poden tindre aquests noms, per ara no està demostrat que les variants causen efectes més greus que les anteriors, encara que sembla que sí que podrien ser més contagioses.
Aquesta és la raó per la qual, amb el temps, acabarà desplaçant a unes altres variants predominants actualment.
Més llegit
-
Estos són els dotze festius autonòmics del calendari laboral del 2026
-
À Punt estrena l’exitosa sèrie britànica ‘Doc Martin’, una comèdia diària per a les vesprades d’estiu
-
Moren tres banyistes a les platges de Gandia, Dénia i Benissa
-
Almussafes registra un sisme de magnitud 2,7 i Silla dos més, de magnitud 2,1 i 1,9, respectivament
-
Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"
-
Laura Morell, sobre la llei Bolaños: “La reforma només pretén el control des de dins del poder judicial”
Més vist
-
Informe | La Laboral de Xest
-
30.06.2025 | A la fresca
-
29.06.2025 | Entrada de Moros i Cristians de Benissa | Primera part
-
29.06.2025 | Entrada moros i cristians de Benissa | Segona Part
-
La Universitat Laboral de Cheste, ciutat educativa de primer nivell
-
Carles Alberola recorda la Universitat Laboral de Cheste: “Era un paradís”
Més escoltat
-
30.06.2025 | Línia de fons
-
27.06.2025 | L'estiu 'A la fresca' amb Eduard Forés i Maria Fuster
-
30.06.2025 | Luís Fernández, VIELCA INGENIERÍA
-
30.06.2025 | 90 minuts
-
30.06.2025 | “Fil d’Irene”, el calvari de les dones migrants llatinoamericanes que busquen una nova vida als Estats Units
-
30.06.2025 | A poqueta nit | Primera Part