La Generalitat aposta per limitar l’ús del mòbil a adolescents per a previndre l’assetjament

Creix la preocupació per l’ús que fan els i les adolescents dels telèfons mòbils per a assetjar els companys i companyes, ja que, segons les veus expertes, els últims quatre anys s'han duplicat els casos d'assetjament escolar, la majoria a través d'aquests dispositius.  La Conselleria d'Educació canviarà el protocol d'assetjament escolar i l'ús dels telèfons mòbils als col·legis i instituts, tot i que no és partidària de prohibir-los. Així ho ha assegurat aquest dilluns el conseller José Antonio Rovira en unes jornades sobre l'ús d'aquestos dispositius.  

Veus expertes de diferents àmbits han participat aquest dilluns en les jornades de prevenció de l’assetjament escolar organitzades per la Generalitat sota el lema ‘Per una educació sense por’. En les diferents taules i ponències s'ha insistit molt en la prevenció i la formació. Asseguren que crear equips de mediadors entre l'alumnat és molt efectiu, perquè són els primers a detectar nous casos i donar la veu d'alarma.

En les jornades ha participat l’IES Puçol, que fa anys que desenvolupa un programa de prevenció contra el ciberassetjament, que els ha donat molt bons resultats. La seua subdirectora i experta en ciberassetjament, Elena Campaña, afirma que, des que el posaren en pràctica, l’assetjament a través d’Internet s’ha reduït pràcticament un 100% en els cursos superiors a segon de l’ESO, encara que admet que en primer d’ESO no han aconseguit que baixe. 

Després d’anys treballant amb adolescents, l’experta en ciberassetjament considera que a aquesta edat (12-13 anys) els i les menors no estan preparats per a la infoxicació, la sobrecàrrega informativa que reben a través dels mòbils. “Donar un mòbil a un xiquet d’onze anys és una barbaritat”, afirma. 

Però la realitat és que l'ús del mòbil entre els menors de 10 a 15 anys s'ha disparat a la Comunitat Valenciana, i ja frega el 75%. Ara mateix, cada centre decideix si se'n permeten o no a les aules. Quant a una possible prohibició, des de la Conselleria aposten més per la limitació i la regulació, perquè es fa un bon ús dels telèfons en els centres educatius, apunta la cap de secció de Convivència de la direcció general d’Innovació i Inclusió Educativa, Esmeralda Lorca. El director de la nova oficina autonòmica de salut mental de la Generalitat, Bartolomé Pérez, coincideix amb Llorca i apel·la a la responsabilitat de les famílies. Afirma que no calen lleis per a prohibir allò que els pares i mares estan obligats a controlar.