Les feministes valencianes jutjades per desordes el 8M mantenen que no es va posar res en perill
L’advocada de les dones assegura que hi ha contradiccions en l’atestat policial i considera que no n'hi hauria d'haver cap multada
Feministes que van participar en piquets informatius durant les vagues del 8M de 2018 i 2019 a la ciutat de València s'enfronten a sis nous juís per desordes i es defensen assegurant que res del que se les acusa està provat, i que no es va posar res en perill.
Així ho ha afirmat l'advocada d'Alerta Solidària, Maria Josep Martínez, en declaracions als mitjans de comunicació moments abans de celebrar-se la primera vista contra una de les dones, a la qual se li sol·licita el pagament d'una multa de 601 euros. Queden pendents cinc procediments més que s'han individualitzat.
Segons ha explicat Martínez consideren que no hauria d'haver-se imposat aquesta multa ni les altres que vindran, sancions que sorgeixen de la suposada ocupació de les vies del tramvia durant la vaga del 8M.
Les seues representades defensen que no va ser una ocupació perquè el dia dels fets es va identificar el piquet informatiu en una vaga que estava convocada de forma legal.
Martínez sosté que hi ha contradiccions greus entre el que diuen els agents en el seu atestat perquè parlen de vies del metro i després de tramvia, que no és el mateix. Tampoc descriuen la situació de desorde que es genera ni s'explica el que va durar o l'alteració produïda, ha postil·lat.
Els agents es van limitar a dir que es van ocupar les vies, l'actual delegació de govern va imposar la sanció i el Ministeri de l'Interior la va ratificar, ha indicat l’advocada abans de lamentar que tampoc s’ha demanat cap informe de Ferrocarrils de la Generalitat per a saber si es va interrompre algun servei.
Per tant, entén que no s'ha acreditat que s'interrompera el servei de tramvia ni que es posara en perill absolutament res, i la descripció dels fets que fa la policia no seria ni sancionable.
Al seu parer, aquest tipus de procediments evidencien una reculada abismal en els drets fonamentals, i ha lamentat que la llei limita la protesta i els drets humans, i que cada vegada es poden fer menys coses.
