La família de Guillem Agulló demana que el govern el reconega com a víctima de terrorisme

La família de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat per un grup d'extrema dreta el 1993 a Montanejos (Castelló), ha reclamat al govern d'Espanya que el reconega com a víctima del terrorisme, un fet que suposaria, a més, llançar un missatge "contundent de la democràcia espanyola enfront dels qui pretenen destruir-la".

Els pares del jove assassinat, Guillem i Carme, i la seua germana Betlem han donat a conéixer este dimecres a Madrid la carta que han enviat al president del govern, Pedro Sánchez, i al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb esta petició, que avalen més de 200 personalitats del món de la cultura, la política i juristes.

La família exposa en la missiva que Guillem Agulló era un defensor convençut de la justícia i la igualtat, cosa que el va portar a convertir-se en activista antifeixista, al qual l'11 d'abril del 1993, quan tenia 18 anys i estava de vacances, un grup neonazi li va assestar una punyalada al cor i se'n van anar cantant el 'Cara al sol' i fent la salutació feixista.

Assenyala que la sentència després del juí celebrat el 1995 va qualificar l'assassinat de "baralla juvenil", va absoldre quatre dels cinc acusats i va condemnar per homicidi l'autor confés de la ganivetada a catorze anys de presó, encara que només en va complir quatre per bon comportament.

Lamenta que, "des del minut u, l'extrema dreta valenciana va reivindicar com un trofeu l'assassinat" de Guillem i el va usar per a "atemorir la família, els amics i l'activisme d'esquerres valencià", amb pancartes, pintades i telefonades, un assetjament d'anys que també els va desestabilitzar econòmicament.

La família destaca que el 1993 les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucional que assenyalava que havia sigut assassinat "per combatre el racisme i la violència feixista", i el 2016 la van refrendar i van acordar donar uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que lluiten contra la xenofòbia i el racisme, però el 2024 PP i Vox els van suprimir.

No obstant això, consideren que es va aconseguir "la victòria social", amb molts premis, cançons, nom de carrers, places, llibres i pel·lícules que porten el nom de Guillem i conten la seua història, i ara "només queda per resoldre un compte pendent: que l'Estat reconega que va fallar".

L'abril passat, la família va sol·licitar al Ministeri de l'Interior que reconeguera Guillem com a víctima del terrorisme, "de la mateixa manera que han sigut reconegudes altres víctimes de l'extrema dreta, en circumstàncies similars", però afirma que de moment només s'han demanat dos informes, a la Guàrdia Civil i a l'Audiència de Castelló.

Sosté que l'informe de la Guàrdia Civil descarta que siga un atemptat terrorista, per la qual cosa exigix informes pericials independents, en estimar que hi ha "dades suficients per a considerar el reconeixement" i per exemple el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE) ha incorporat el cas de Guillem en el Mapa del Terror de les víctimes del terrorisme a Espanya.

Al seu entendre, ja que el poder judicial "no va estar a l'altura", és moment que l'executiu assumisca "la seua responsabilitat, repare el mal i honre la memòria dels qui van ser injustament tractats", exposa la família, que alerta de la "normalització de la violència i els discursos d'odi de l'extrema dreta" i del perill d'"involució democràtica que la ultradreta pretén instal·lar".