La falta de sediments, el gran problema de la costa valenciana

Els rius ja no aporten arena a les platges i el canvi climàtic està incrementant la sequera i fa pujar el nivell del mar un centímetre per any

La regressió del litoral es nota a la costa de la província de Castelló / À Punt NTC

La falta de sediments és el gran problema de les platges valencianes. Els rius ja no aporten arena a les platges i el canvi climàtic està incrementant la sequera i fa pujar el nivell del mar un centímetre per any. La falta d'arena i les marees més altes fan que ens quedem sense els arenals, com es veu en moltes platges situades al nord de la Comunitat Valenciana.

Les dues grans causes que, segons les veus expertes, expliquen la regressió de les platges són perfectament identificables a les platges de Castelló, sobretot a les de la meitat sud. El riu Millars ja no aporta sediments, perquè fa molts anys que no arriba a la mar. A tot això cal sumar els efectes del canvi climàtic i la peculiaritat d’aquesta costa: molt lineal, sense caps i, per tant, molt exposada als efectes cada vegada més devastadors dels temporals de llevant.

Almenara, Moncofa, Nules (Plana Baixa) i Orpesa (Plana Alta) han perdut en els últims seixanta anys entre 80 i 200 metres lineals de costa. En la darrera dècada, les crítiques polítiques i socials han arribat de municipis situats al sud de Borriana (Plana Baixa), on apunten a dues infraestructures com a responsables. "En un costat, la construcció del port de Borriana i també el port de Castelló, però alhora la construcció dels embassaments, que limiten l'aportació d'arena", assegura Wences Alós Valls, alcalde de Moncofa.

"Sense cap dubte, la construcció del port de Borriana ha creat una barrera enorme que no deixa passar la grava", coincideix a dir Manolo Olliver, president de l'Associació de Veïns Mare de Déu del Carme de Nules. Els efectes són evidents noranta anys després: platges minvants i de fons irregular.

Per la seua part, Estíbaliz Pérez, alcaldessa d'Almenara, explica que on abans "hi havia un carrer, una línia de cases, un altre carrer i una altra linia de cases", ara hi ha aigua. "Més avant estava la platja. O siga, que estem parlant de cent metres, segur", afirma.

"Espigons ja", és l'exclamació més sentida per a salvar les platges. Almenara en té cinc de nous des de l'any 2020, Moncofa continua reclamant-ne i a Nules han començat a construir-ne quatre. El cas d’Orpesa és diferent. La platja nord ha perdut cinquanta metres en una dècada. El temporal Gloria va marcar un punt d’inflexió en la degradació. Ací també esperen aquestes construccions. María Jiménez, vicealcaldessa d'Orpesa i delegada de Medi Ambient en la Diputació, ha dit que "de tres esculleres, dues anirien a la platja del Morro de Gos i una a la platja de les Amplàries.

Aquestes construccions semblen la darrera solució d'urgència per a salvar les propietats públiques i privades de vora mar. Però el canvi climàtic, amb temporals cada vegada més potents, tindrà l'última paraula per a un problema greu de difícil solució.

També et pot interessar

stats