Els espanyols pronostiquen una societat més robotitzada, desigual i solitària en la pròxima dècada

Espanya ja no mira el futur amb l'expectativa de resoldre amb tecnologia i evolució social els problemes presents, sinó com una distopia preocupant per la robotització, que creuen que causarà més atur i desigualtat i destruirà vincles socials. La societat espanyola ha projectat un alt grau d'incertesa i prudència sobre el futur, en l'última enquesta del CIS, en què s'ha preguntat per l'evolució de la societat els pròxims deu anys. La majoria (70%) pronostica molts canvis socials i econòmics, però es divideix a l'hora de classificar-los. Els enquestats es divideixen entre optimistes (42,7%) i pessimistes (38,7%), amb una lleugera victòria per als primers.

El 89,6% dels enquestats dona per fet una automatització creixent del treball en la pròxima dècada que per al 45,7% causarà un augment de l'atur en el futur. El present, que la majoria dibuixa en la forma d'ordinadors i connexions telemàtiques tendirà, per a la majoria (84,7%) a un nou escenari en què en deu anys els robots substituiran cada vegada a més treballadors i augmentarà el teletreball (78,9%).

El 53,5% aposta per la intel·ligència artificial com la tecnologia que més es desenvoluparà en la pròxima dècada, mentre un 51,1% pensa que serà la biotecnologia i un 37,1% opina que evolucionaran molt les fonts d'energia no fòssil, com la solar o l'eòlica.

L'impacte laboral de la intel·ligència artificial no ha passat desapercebut per al govern espanyol, que ha activat l'estratègia nacional d'intel·ligència artificial, amb una inversió pública de 600 milions. En reiterades ocasions l'executiu ha admés que vol un desplegament "efectiu i prudent" d'aquesta tecnologia mateixa per a previndre "problemes socials". El debat també ha arribat al Parlament Europeu, que des de juny negocia la primera llei sobre intel·ligència artificial del món, perquè entre en vigor en 2026 com a tard.

Els espanyols (68,8) creuen que, en paral·lel a la revolució tecnològica, creixeran les diferències socials i econòmiques. Un 56,6% pensa que hi haurà més delinqüència i un 53,3% apunta també a més consum de drogues.

Més consciència social, però també més violència i soledat

Els enquestats dibuixen la ciutadania més solitària i aïllada (82,5%). Un 64,5% pronostica més separacions i divorcis; un 76,2%, menys naixements; un 59,2%,menys cures als familiars majors; i un 55,6% creu que hi harà en general menys relacions en la família. Es percep un interés major per les qüestions materials (61,1%) i l'èxit individual sobre el col·lectiu (58%), així com una caiguda del sentiment religiós (58,2%).

En contrast, l'enquesta revela que la societat espanyola confia en alguns avanços socials. Es normalitza la incorporació de la dona al món del treball en igualtat de condicions a l'home i la gran majoria el 80,7% creu que hi haurà més dones en llocs de responsabilitat. Un 70,1% opina que millorarà la integració de les persones amb discapacitat i un 57,6% anticipa més llibertat sexual. Per contra, un 63,4% pensa que hi haurà més violència.

La guerra, la fam i el canvi climàtic, els principals problemes

Les guerres, la fam, la falta d'aliments i el canvi climàtic seran els principals problemes del món d'ací a deu anys, segons la majoria dels enquestats. El 74,4% opina que creixerà l'emigració als països rics i creixeran (64,4%) les desigualtats amb els estats més pobres. El 51,7% anticipa més guerres i conflictes internacionals. El 72% creu que augmentarà la influència de la Xina, prop de la meitat que també ho farà la dels estats àrabs i el 40% que perdrà pes la de Rússia. Sobre la Unió Europea hi ha discrepància: el 35% creu que augmentarà la seua influència, el 30% que baixarà i el 31% que continuarà igual.

El 57,6% opina que la societat hauria d'apostar per una major igualtat i solidaritat, però un 33,6% es mostra més individualista i creu que hauria de facilitar-se que cadascú arribe el més alt que puga amb el seu esforç i el seu treball. La majoria (69%) pensa que l'Estat ha d'intervindre en l'economia, però que ha de limitar l'acció en sectors d'interés públic i orientacions generals.

La Constitució, un instrument de seguretat

En un món de relativisme de creixent, la Constitució espanyola destaca com a instrument de seguretat. Obté la valoració més alta [6,59 punts sobre 10] de les institucions i organismes, la resta dels quals suspén. La Justícia s'acosta a l'aprovat (4,98). Per darrere se situa el Parlament (4,35), els mitjans de comunicació tradicionals (4,12) i el govern de l'Estat (3,99). Les pitjors qualificacions són per als sindicats i els partits polítics (3,82). Quasi la meitat dels enquestats reconeixen que la confiança en aquests últims ha caigut en els últims cinc anys, si bé el 60% reconeix que li interessa la política.

En la formació d'opinió, el 40,7% reconeix que s'ha vist influït per algun candidat i el 22,4 admet també la influència de les xarxes socials i internet, per davant dels mitjans de comunicació tradicionals.