Escrivá anticipa que es crearà una “finestra única” amb la Comunitat Valenciana per a distribuir l’ingrés mínim vital

Una “finestra única” per a agilitzar la distribució de l’ingrés mínim vital. Aquesta és la intenció del ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, que ha assegurat que la Comunitat Valenciana serà una de les primeres a tancar un pacte amb el govern espanyol per a evitar duplicitats i el col·lapse de les peticions en un moment d’urgència per a milers de famílies que pateixen les conseqüències de la pandèmia.

“El nombre d'expedients que estem tramitant ara és superior a la quantitat de pensions que es tramiten a tot el país”, ha dit el ministre per a justificar els retards a l’hora de fer el pagament. Escrivà ha defés que no s’haja establit abans un sistema creuat amb la renda valenciana d’inclusió per la complexitat del mateix i assegura que si s’hagueren dedicat els recursos a gestionar pactes amb les comunitats autònomes, “no haguera sigut possible”.

“Al setembre conclouran tots els processos de triatge i automatització amb l’Agència Tributària”, ha expressat sobre una ajuda en què, de les més de 750.000 sol·licituds que s'han rebut, únicament se n'han analitzat 143.000 i d'aquestes, 80.000 han estat positives. Segons dades d'UGT, fins al 10 d'agost, a la Comunitat Valenciana es van presentar més de 86.000 sol·licituds, de les quals només se n'ha analitzat menys d'un 6% i només se n'ha aprovat un 0,7%.

Davant d'aquest al·luvió de peticions, Escrivá ha admés que és fonamental reforçar el personal tècnic. “Tenim un repte clar de reforçar les plantilles i traure oposicions”, ha apuntat, a més d’exemplificar aquest problema en el fet que la mitjana dels treballadors és de 59 anys.

És a partir de setembre també quan s’ha de reavaluar la legislació relativa als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Ministre i president han coincidit que és necessari que s’atenga a les necessitats dels sectors més afectats, com ara els vinculats al turisme, el transport i l’oci. “L’aproximació sectorial serà dominant en la nova regulació”, ha assegurat Puig, que també ha mostrat la seua predisposició al fet que la Comunitat Valenciana siga la primera a adaptar la normativa per a gestionar l’ingrés mínim vital.

Oltra exigeix més personal per a una ajuda d’urgència

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ja augurava que els problemes arribarien. “El que vam proposar és que el Govern d’Espanya havia de marcar els mínims i transferir els diners a les comunitats autònomes perquè nosaltres poguérem ampliar molt més ràpid les persones que s’incorporen al sistema de protecció”, ha expressat a À Punt NTC. A més, ha reivindicat que són les administracions autonòmiques les que millor coneixen el sistema de serveis socials per ser la seua competència.

“Van decidir una altra via i ara es troben les dificultats”, ha afegit. La també consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha recordat que exclusió social implica també una manca de formació que impossibilita accions, com fer una petició telemàtica de l’ingrés mínim vital. “Si el govern col·labora en el reforç del personal, podem millorar l’atenció i que el màxim possible de persones que necessiten les rendes hi tinguen accés”, ha asseverat, a més d’insistir que la pandèmia ha deixat una “estela de desolació social” que s’ha d’atendre amb la màxima urgència.

UGT anuncia mobilitzacions al setembre

El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, ha anunciat mobilitzacions al setembre si el govern espanyol no resol “de manera immediata” la tramitació de les sol·licituds de l’ingrés mínim vital. Així ho ha posat de manifest en una compareixença en la qual ha qualificat d’“inhumà” que s’estiga discutint si falta o no un paper quan prop d’un milió famílies no reben cap percepció des del mes de març passat. Així mateix, ha criticat que es planteja cobrar la prestació amb caràcter retroactiu “com si es poguera menjar amb caràcter retroactiu”. “No tenim constància que haja cobrat ningú”, assegura. El sindicat apunta que s’han denegat prop de 36.800 sol·licituds. “En més de la meitat dels casos, es deu al fet que excedeixen els límits de renda o patrimoni fixats com a requisits per a obtindre aquesta ajuda contra la pobresa extrema”, apunta.