'Dones perdudes', la primera websèrie d'animació per a públic adult d'À Punt és il·lustrada i animada per Sara Strobl

La guionista i il·lustradora especialitzada en animació de websèries, Sara Strobl, ha parlat en Les notícies del matí de com utilitza l'humor més absurd per a parlar dels estereotips que persegueixen les dones

Sara Strobl és guionista, il·lustradora i està especialitzada en animació de websèries / À Punt Mèdia

Sara Strobl és una guionista i il·lustradora valenciana resident a Berlín, que està especialitzada en l'animació de sèries per a webs i per a televisió. En Les notícies del matí ha parlat del seu últim treball per a Savinelli Films i Blaumarí Films, Dones perdudes, que serà la primera websèrie d'animació per al públic adult d'À Punt Mèdia.

Un projecte audiovisual que recull amb molt d'humor irònic i absurd els problemes quotidians de dones urbanes de més de quaranta anys, que tracten de trobar un sentit a la seua "caòtica i contradictòria" existència. Dones perdudes parla de la soledat, el treball, la família, la parella, l'amistat i les pors existencials.

Les dones quan superen els quaranta anys, segons de quin lloc es tracte, són minoria i fins i tot poden arribar a ser veus invisibles. Es tracta d'una dificultat arrelada en la societat, que s'arrossega de generacions en generacions. De vegades, la falta de referents adequats contribueix a fer que algunes dones, en un moment important de les seues vides, es consideren perdudes.

La invisibilitat de la dona als quaranta anys

Com ha dit Alba Requejo, de Les notícies del matí, les dones de més de quaranta anys "són tot un misteri. Existeixen, perquè les veiem al carrer, als supermercats i centres comercials, a les portes dels col·legis, en bars i restaurants... Sabem que són i que estan, però costa descobrir-les als mitjans de comunicació o en els llocs de responsabilitat de les empreses".

El projecte Dones perdudes de Sara Strobl ve de lluny. La il·lustradora va començar aquesta sèrie amb un còmic, l'any 2008. Aquelles vinyetes van acabar en el blog de la revista digital El Hype, convidada per la seua directora i fundadora Eva Peydró. "Vaig veure que les tires còmiques interessaven i que aconseguia traure un somriure en retratar les dificultats quotidianes de moltes dones".

El seu còmic digital es va convertir en un llibre de paper i va arribar a la fira Tenderete. "La gent jove s'interessava pel llibre i em deien: 'açò li agradarà a ma mare'. Una altra em deia que li agradaria a sa tia". Fins que el 2019 va rebre la proposta de fer una sèrie per a televisió.

Desdejuni en família, per Sara Strobl
Desdejuni en família, per Sara Strobl / Sarastroble.com

Sara reconeix haver conegut "moltes" dones perdudes. Per a corroborar la idea de la invisibilitat, en Les notícies del matí ha participat en l'entrevista Victòria Maso, periodista i agent d'igualtat, membre de Les Beatrius, i presentadora de l'informatiu de migdia.

Preguntada la presentadora si les dones en els mitjans de comunicació quan superen els quaranta anys són invisibles, la periodista ha afirmat: "No ho crec, n'estic segura. I no ho dic jo, ho diuen els informes i estudis que existeixen".

Maso s'ha referit per exemple a la presència de periodistes i reporteres a la televisió, on la imatge és determinant. "Les dones estan quan són joves, però a mesura que comencen a créixer, comencen a desaparéixer". Victòria Maso ha parlat de discriminació d'edat i també de físic. "Hem de ser floreros a banda de ser bones professionals".

Segons l'informe Global Media Monitoring Project —que estudia la presència de dones en les informacions— mentre que els homes arriben al pic de visibilitat en els mitjans quan tenen entre 50 i 64 anys, en el cas de les dones això passa entre els 35 i els 49.

Hi ha una dada interessant, ja que suposa un avanç: les dones com a font professional per a fer les notícies han passat de ser un 9% el 2015, al 34% actual. Tot i que la majoria parlen des de la sanitat i l'educació. Falten veus en economia, política, finances, o tecnologia, per exemple.

Una il·lustració de Sara Strobl
Una il·lustració de Sara Strobl / sarastrobl.com

Victòria Maso, referint-se al treball de Sara Strobl i a les situacions iròniques que mostra en les seues vinyetes còmiques, ha dit que "ens agrada el teu treball perquè ens hi veiem reflectides, i a més a més fan gràcia dins de l'aspecte seriós dels temes que tractes".

De la dona casada amb fills a la dona addicta al treball

Sara també s'ha referit als estereotips, rerefons del seu treball. "Trobem la dona casada amb fills —model heretat de les nostres mares—, que hui dia també treballa i fa mil coses, i va sobrepassada. Després estan les dones que desenvolupen la seua carrera professional, i aconsegueixen triomfar". En aquest sentit, ha dit: "Ens falten molts més models de dones intermedis. No cal ni tindre fills ni ser superexitosa. Ens falta el model de dona normal". Idea que Victòria Maso ha reforçat per a dir: "Ens falten models de dones amb treballs habituals, del dia a dia. Falten aquests referents i crec que és molt perjudicial. Hem de pegar-li la volteta a això".

La il·lustradora ha puntualitzat que va augmentant la presència de la dona en el món del còmic i de les sèries. Ha destacat sèries com Fleabag de Phoebe Mary Waller-Bridge i Girls, de Lena Dunham.

La websèrie Dones perdudes, que ha comptat amb el suport de l'Institut Valencià de Cultura, posa l'accent en les dones preparades, talentoses, però que d'alguna manera no acaben de trobar el seu lloc al món i que s'enfronten a un model de dona completament diferent del que representaven les seues mares. Un treball audiovisual que presenta una protagonista que ha decidit trencar els estereotips que la persegueixen.

També et pot interessar