El divorci exprés i la custòdia compartida complixen 20 anys
El 2005 es va aprovar la reforma de la llei del divorci que va reduir a tres mesos els temps de matrimoni per a divorciar-se i va eliminar l'obligació d'al·legar una causa justificada
El divorci ha sigut, com tantes, una conquesta social per trams. No fa tant de temps hi havia requisits més estrictes per a aplicar-lo: calia almenys un any de matrimoni, haver formulat una demanda prèvia de separació o estar diversos anys sense conviure. La llei també exigia justificar la separació segons una sèrie de causes, que anaven des de l'abandó injustificat de la llar familiar, la infidelitat, o la deixadesa en els deures respecte als fills, fins a l'alcoholisme o les 'pertorbacions mentals'.
Estes condicions es van eliminar el 2005 a partir de l'anomenada reforma exprés de la llei del divorci, la llei del 8 de juliol de modificació del Codi Civil i de la llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci. Este dimarts es complixen 20 anys de la reforma, impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) que va reduir el temps de matrimoni exigible a tres mesos, va eliminar l'obligació d'al·legar una causa justificada i va regular per primera vegada la figura de la custòdia compartida.
La norma va ser aprovada amb l'abstenció del PP i cinc vots en contra al Congrés (inclòs el de l'exministre Federico Trillo). Reformava la llei del divorci, inaugurada per la Segona República que el 1981 van rehabilitar les Corts, després de quaranta anys suspesa pel franquisme. La modificació va concitar més suports (192 vots a favor contra 127 abstencions) que la llei original de 1981, impulsada per Francisco Fernández Ordóñez, de la UCD (162 vots a favor contra 128 en contra i set abstencions). Fins a aquell moment Espanya era un dels pocs països europeus que no permetia el divorci.
La reforma que ara es commemora s'anomenava exprés perquè permetia el divorci de mutu acord, amb un conveni regulador subscrit per les parts, contra la judicialització de les separacions que operava fins a eixe moment (hui només acaben als tribunals dos de cada deu divorcis). El canvi no va tardar a manifestar-se en el dia a dia. L'any anterior a la llei es van registrar 50.974 divorcis i 81.618 separacions. Xifres que en l'exercici posterior, 2006, es van capgirar: 126.952 divorcis enfront de les 18.793 separacions, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En 2023, últim any amb dades disponibles, va haver-hi 76.685 divorcis i 3.380 separacions.
La custòdia compartida, un nou concepte que va assentar el Suprem
L'altre gran canvi introduït per la reforma va ser la primera regulació sobre la custòdia compartida dels fills menors d'edat. Fins a eixe moment, la gran majoria de les custòdies es concedien quasi automàticament en exclusivitat a les mares. La normalització d'esta figura (que manca d'una llei estatal) va arribar huit anys més tard, el 2013, per via doctrina del Tribunal Suprem, que sentenciar que la custòdia compartida havia de ser la fórmula habitual i no l'"excepcional". Fins a eixe moment les compartides representaven el 17,9%, enfront del 76% de les assignades a les mares i el 5,5% a pares.
Ara anys després, vora la meitat de les custòdies (el 48,4%) són compartides entre progenitors. Les maternes representen el 47,8% i les paternes el 3,5%. Els percentatges varien depenent de la comunitat autònoma. A falta d'una llei estatal s'aplica la normativa de cada comunitat autònoma.
"Les claus per les quals no s'aplica la custòdia compartida són quatre: la inexistència d'una llei estatal, la dependència de la decisió del jutge i de l'informe del ministeri fiscal, la falta de formació en corresponsabilitat parental en jutjats de família, i la persistència d'una inèrcia cultural i jurídica d'associar la criança amb la maternitat", advertix el president de l'Associació de Pares de Família Separats, Juan Carlos López, en una entrevista a l'agència EFE.
