La Diputació de València reobri la carretera entre Chera i Sot de Chera que quedà destruïda per la dana

La Diputació de València obri hui al trànsit la carretera CV-395 entre Chera i Sot de Chera, una infraestructura que quedà destruïda després de la dana del 29 d'octubre del 2024. Per això, ha requerit una reconstrucció quasi integral per a ajustar-se a la nova orografia del terreny, segons ha informat la institució provincial en un comunicat.

La vicepresidenta segona i diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, ha visitat el tram este dijous, juntament amb els alcaldes de Sot, Tomás Cervera, i de Chera, Alejandro Portero, per a comprovar sobre el terreny el resultat de les obres, que han suposat una inversió de 5.233.726 euros i han permés recuperar la connexió viària entre ambdós municipis.

Mazzolari ha indicat que "la reconstrucció de la CV-395 ha necessitat probablement l'actuació tècnica més complexa escomesa en la xarxa provincial com a conseqüència de la dana". Així, ha explicat que "els enormes desnivells del terreny, que en alguns punts arriben a 25 metres, en una orografia completament modificada pel pas de l'aigua que en alguns trams feu desaparéixer la mateixa plataforma, han requerit solucions que van molt més enllà de la reparació d'una carretera".

La responsable provincial ha subratllat que "la Diputació ha fet un gran esforç inversor, amb més de 5,2 milions d'euros, per a tornar la normalitat a esta connexió viària, que és fonamental per als veïns de Chera i Sot de Chera, perquè, a més, suposa l'enllaç d'estos municipis de la Serrania amb la comarca de l'Utiel-Requena i l'A-3".

Per la seua banda, l'alcalde de Sot, Tomás Cervera, ha agraït l'actuació de la Diputació i ha posat en valor "el seguiment personal que la mateixa diputada ha fet de l'avanç de les obres, sempre acompanyada pel personal tècnic de l'àrea de Carreteres. Això ens donava molta tranquil·litat en un temps especialment dur per al nostre poble".

Cervera ha qualificat com a "quasi un miracle" el termini en què s'ha recuperat la carretera. "Si la Diputació no haguera estat des del primer dia treballant en el projecte, hauria passat més d'una dècada fins a poder tornar a circular per ací, amb el problema que això hauria suposat per a estos municipis que necessitem la CV-395 tant en el nostre dia a dia com per a accedir a les principals vies de comunicació", ha assenyalat.

Previsió de futures emergències

L'episodi de pluges torrencials va provocar el desbordament del riu d'El Reatillo, també conegut com a riu de Sot, i va causar cabal extraordinari que arrossegà grans quantitats de materials des de les muntanyes de la conca. Això va originar danys molt greus a la carretera, fins al punt que en alguns punts la plataforma va arribar a desaparéixer completament per efecte dels arrossegaments, l'erosió i els aterraments.

La intervenció de la Diputació ha permés reconstruir un tram de la CV-395, restablir la plataforma de la via i executar nombroses actuacions per a garantir l'estabilitat del terreny i la seguretat de la circulació.

Entre els treballs fets destaquen la construcció d'importants murs d'escullera que de fins a deu metres d'altura, l'estabilització de talussos mitjançant xarxes de cables, bolons i malles de protecció, així com l'execució de noves estructures de drenatge i la reposició del ferm i dels sistemes de contenció de la carretera.

A més, s'han executat actuacions per a protegir les estructures davant de futurs episodis de pluges intenses, amb treballs de drenatge longitudinal i transversal, condicionament del llit i reforç de talussos mitjançant esculleres i sistemes de contenció.

L'obra ha suposat un important moviment de materials, amb la col·locació de quasi 19.000 metres cúbics d'escullera, l'execució de més de 4.000 metres cúbics de formigó, la instal·lació de nous drenatges i l'extensió de prop de 1.900 tones de mescles bituminoses per a la reconstrucció del ferm, segons la Diputació.

Una de les claus de la intervenció ha sigut la reutilització de materials del mateix barranc, en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, "estalviant així temps d'obra i el cost econòmic per a les arques públiques que suposaria haver de recórrer a proveïdors externs, per exemple per a alçar els murs d'escullera".