Directes
Ara en la televisió
EL CRIMEN ES LO SUYO

Dia Internacional del TDAH: un trastorn amb més de la meitat dels casos sense detectar

El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat afecta 60.000 persones a la Comunitat Valenciana, molts d'ells xiquets i adolescents, i continua infradiagnosticat

Un xiquet fa un dibuix / Shutterstock

Amb motiu del Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) este diumenge, associacions i famílies han reivindicat més suport institucional per a un trastorn que continua infradiagnosticat; malgrat ser el més prevalent entre xiquets i adolescents, només la meitat de les persones que el pateixen reben un diagnòstic. A la Comunitat Valenciana hi ha unes 60.000 persones diagnosticades.

Una data que enguany vol posar especial èmfasi en l'infradiagnòstic en molts menors. Segons les estimacions actuals, fins a un 10% de la població infantil podria presentar símptomes compatibles amb TDAH i, no obstant això, més de la meitat dels casos continuen sense detectar-se o es confonen amb altres problemes.

“Molts pares ens diuen que el seu fill és molt mogut, que no es concentra i que suspén, però que és intel·ligent, i darrere d'això pot haver-hi un trastorn real que necessita avaluació i tractament”, afirma Luis Abad, neuropsicòleg, psicopedagog i director dels centres Xarxa Zenit.

Segons ha explicat el psicopedagog Luis Abad, “només una de cada dos persones amb TDAH està diagnosticada”. El trastorn es manifesta sovint amb dificultats d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat, símptomes que poden repercutir en l’àmbit acadèmic, emocional i social.

Les conseqüències del TDAH van més enllà de l'aula: frustració, baixa autoestima, conflictes familiars o fins i tot problemes de salut mental en l'adolescència i edat adulta. A més, cada vegada són més els adults que arriben a consulta dient: “si ho haguera sabut abans, m'hauria estalviat anys de sofriment”.

Els símptomes es poden detectar en edats primerenques, amb dificultats d’atenció, impulsivitat o hiperactivitat, i milloren amb teràpia psicopedagògica i, en alguns casos, amb tractament farmacològic. Les famílies insisteixen que cal una detecció precoç i suport constant.

Raquel Alonso, mare d’un xiquet amb TDAH, ha destacat que “les famílies detectem els símptomes molt prompte, però és difícil que arribe el diagnòstic si no hi ha una coordinació entre escola i sanitat”. També ha subratllat que “amb les teràpies adequades i, en alguns casos, medicació, es nota molt la millora”.

L’estiu, una època crítica per a les famílies

Durant l’estiu, desapareixen els suports escolars i moltes famílies es troben sense recursos. Per això, entitats com Apnadah organitzen campaments i activitats de suport. “Intentem cobrir eixe buit perquè els xiquets tinguen continuïtat en l'atenció”, ha explicat Abad.

Les famílies aprofiten la jornada per a reclamar més formació tant al personal sanitari com al docent i demanen una societat més “informada, comprensiva i compromesa” amb esta realitat.

També et pot interessar

Veure totes les activitats