Descobreixen un nou homínid desconegut per a la ciència en un jaciment d’Israel

Els ossos d'un humà primitiu, desconegut per a la ciència, que va viure almenys fins fa 130.000 anys, han sigut descoberts en les excavacions del jaciment de Nesher Ramla, prop de la ciutat de Ramallah, a Israel. En reconéixer la similitud amb altres espècimens d’Homo arcaic de fa 400.000 anys, trobats a Israel i Euràsia, els investigadors han arribat a la conclusió que aquests fòssils representen una població única del Plistocé Mitjà, ara identificada per primera vegada.

El descobriment, publicat en la revista Science, posa en dubte la hipòtesi predominant que els neandertals es van originar a Europa, suggerint que almenys alguns dels seus avantpassats procedien, en realitat, del llevant.

La nova troballa suggereix que dos tipus de grups d’Homo van conviure al llevant durant més de 100.000 anys, compartint coneixements i tecnologies d'eines: els Nesher Ramla, que van viure a la regió des de fa uns 400.000 anys, i els Homo sapiens que van arribar més tard, fa uns 200.000 anys.

El nou descobriment també dona pistes sobre un misteri de l'evolució humana, sobre com van penetrar els gens de l'Homo sapiens en la població neandertal que presumiblement havia viscut a Europa molt abans de l'arribada de la seua arribada. Els investigadors afirmen que almenys alguns dels fòssils d’Homo més tardans, trobats anteriorment a Israel, no pertanyen a Homo sapiens arcaics (primerencs), sinó a grups de llinatge mixt d'Homo sapiens i Nesher Ramla.

Així, segons els resultats de l'estudi, els investigadors creuen que el tipus d’Homo de Nesher Ramla és la població "font" a partir de la qual es van desenvolupar la majoria dels humans del Plistocé Mitjà. A més, suggereixen que aquest grup és l'anomenada població "desapareguda" que es va apariar amb l'Homo sapiens que va arribar a la regió fa uns 200.000 anys.