De la dana del 2024 a la del 2026: dos fenòmens de gran impacte, però amb diferents efectes en el territori
El meteoròleg Ángel Rivera analitza els punts en comú i els trets diferencials de la pluja torrencial a la Marina Alta i la Safor respecte de la dana d'octubre del 2024
Les danes —depressió aïllada en nivells alts— d'este octubre i la del 2024 han sigut de gran impacte, amb punts en comú, com precipitacions acumulades entre 600 i 700 litres per metre quadrat, però amb conseqüències diferents en el terreny. Des del punt de vista estrictament meteorològic, la gran diferència entre les dos se situa en el lloc en què s'han produït les pluges més abundants. Enguany han caigut a la costa i al prelitoral, mentre que la del 29 d'octubre del 2024 van caure a l'interior. Aquella dana, en opinió del meteoròleg Ángel Rivera, va ser "molt de manual" en el territori.
Si llavors "el vent en nivells baixos va espentar el gruix de les precipitacions cap a les muntanyes de l'interior, i això va arribar en forma de grans torrents que van aplegar a la zona més plana" des dels barrancs, la gran diferència ara, segons l'expert, és que "a penes hi ha hagut dana pròpiament" perquè no s'han produït estos vents baixos i els núvols han descarregat al litoral.
L'orografia del terreny també ha influït. En la dana del 24, els barrancs de la zona afectada, com el Poio, no tenien capacitat per a assumir cabals superiors a rius com el Danubi. El resultat: 564 km² d'inundació.
El canvi climàtic està portant un aire molt mes ric en energia, que necessita menys efecte dana per a causar pluges torrencials. Eixe és el gran canvi entre les riuades del 57 i el 82 i les que hem viscut en 2024 i 2026
En la dana actual també n'hi ha hagut desbordaments, com el del riu Girona al pas pels Poblets, Beniarbeig i El Verger, i han col·lapsat barrancs de la Safor, però les inundacions s'han concentrat més a prop de la costa.
"Per a desallotjar les precipitacions cap a la mar influïx molt, que n'hi ha molts o pocs llits. En el litoral es desguassa amb més rapidesa i per diferents canals mentre que en la del 2024 hi havia poques conques de recepció i els barrancs no podien suportar els cabals", ha destacat Rivera.
El canvi climàtic, el factor determinant
La intensitat i persistència de la pluja també ha marcat la diferència entre les dos danes. Tot i la xifra similar de precipitacions acumulades de 700 litres, el 2024 la persistència va ser superior, sobretot a Torís i Chiva, mentre en la d'enguany ha sigut lleugerament inferior. Darrere de les dos, això sí, hi ha un altre tret en comú, destaca Rivera: un Mediterrani extremadament calent que actua com a combustible, siga quin siga el fenomen meteorològic.
"Cada vegada eixe forçament que donen les danes és menys important —explica Rivera—, cada vegada hi ha més aire calent i necessita menys forçament des de nivells alts, menys dana, per si mateix ja és capaç de posar-se en marxa [per a forçar pluges torrencials]. I això ho està portant el canvi climàtic. Un aire molt més ric en energia, perquè com més càlid és més energia té. La calor és el combustible perquè els núvols cresquen molt més. Eixe és el gran canvi entre la riuada de València del 57 i la pantanada del 82 amb el que està passant en 2024 i 2026", ha advertit.
