Com convertir plàstics en paracetamol amb el bacteri 'E. coli'
Una investigació científica pionera aconsegueix fabricar medicaments amb microbis vius a partir de residus que són fermentats com la cervesa
Un equip científic de la Universitat d'Edimburg ha desenvolupat una tècnica pionera per a transformar residus plàstics en paracetamol utilitzant bacteris modificats genèticament. L'avanç, publicat este dilluns en la revista Nature chemistry, suposa una fita que podria revolucionar tant la gestió de deixalles com la producció sostenible de medicaments.
La recerca demostra que el bacteri Escherichia coli (E. coli), comunament usada en biotecnologia, pot transformar àcid tereftàlic —una molècula derivada de botelles de plàstic fetes amb tereftalat de polietilé o PET—, present en botelles i envasos, en l'ingredient actiu del popular analgèsic i antipirètic.
Mitjançant un procés de fermentació similar al de la cervesa, la investigació aconseguix completar la conversió en menys de 24 hores amb una eficiència del 90%, que arriba al 92% en condicions optimitzades. El procediment es realitza a temperatura ambient i genera emissions mínimes de carboni, a diferència del mètode industrial habitual, que depén del petroli i contribueix significativament al canvi climàtic.
"Este treball demostra que el plàstic PET no és només un residu ni un material destinat a tornar-se més plàstic: els microorganismes poden transformar-lo en productes valuosos, inclosos medicaments", explica Stephen Wallace, autor principal de l'estudi i professor de Biotecnologia Química a la Universitat d'Edimburg.
Cada any es generen més de 350 milions de tones de residus plàstics, gran part procedent del PET, per exemple botelles d'aigua i envasos d'aliments. Encara que existixen mètodes de reciclatge mecànic i químic, molts produeixen nous plàstics o materials de baix valor, amb costos energètics i ambientals elevats. Este enfocament pioner i innovador representa un salt cap al suprareciclatge químic: convertix residus en compostos farmacèutics, amb una petjada de carboni menor i un valor afegit més gran.
L'equip empra una reacció química coneguda com a "reordenament de Lossen", que fins ara no s'havia induït en cèl·lules vives. L'enzim responsable s'activa mitjançant compostos presents de manera natural dins dels bacteris.
El finançament d'este treball ha sigut a càrrec de l'agència britànica EPSRC i la farmacèutica AstraZeneca, amb suport d'Edinburgh Innovations, el centre de transferència tecnològica de la universitat. "L'enginyeria biològica té un enorme potencial per a reduir la dependència dels combustibles fòssils, fomentar una economia circular i generar productes sostenibles", assenyala Ian Hatch, director de consultoria d'Edinburgh Innovations.
Tot i que la tècnica encara no està llesta per a l'aplicació industrial, els investigadors creuen que marca l'inici d'una nova era en la producció de fàrmacs sostenibles. El mètode podria adaptar-se a altres residus plàstics i a la síntesi de diversos medicaments, apunten.
