11.000 persones, triades a l'atzar, participaran en un estudi sobre l'impacte de la dana en la salut mental

L'impacte en la salut mental de les catàstrofes se solen manifestar a mitjà i llarg termini, per això, la Conselleria de Sanitat, el Ministeri i l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) han posat en marxa un estudi que vigilarà durant tres anys els efectes de la dana en la salut mental de les persones residents a les zones afectades per les inundacions del 29 d'octubre del 2024 a la Comunitat Valenciana.

L'objectiu és recopilar informació sobre l'impacte emocional que va tindre la dana en les persones de la zona zero i conéixer els aspectes que han afectat la seua salut mental per a detectar les necessitats i "orientar decisions futures i adequar els recursos de suports, tant per a ara com per possibles futures emergències", segons la Conselleria de Sanitat. Els responsables consideren que serà una ferramenta "molt útil" per a prendre decisions i reduir l'impacte emocional en cas de possibles incidències o catàstrofes en el futur.

D'altra banda, es pretén detectar el nivell de freqüència de trastorns com la depressió, l'ansietat i l'estrés postraumàtic al llarg del temps en persones directament afectades per les inundacions de la dana, que tenen més risc de patir-les per ser víctimes de catàstrofes mediambientals.

Més de 23.200 ciutadans estan convidats a participar-hi

La metodologia de l'estudi es basa en experiències ja fetes en altres països europeus que han patit una catàstrofe similar i que ara s'han adaptat a les característiques de la Comunitat Valenciana, on la dana va deixar 230 víctimes mortals. En esta línia, se seguix l'exemple de l'English National Cohort Study of Flooding and Health que va ser dur a terme per l'Agència de Salut Pública d'Anglaterra, per a "oferir una base empírica que permeta orientar les intervencions necessàries des de les institucions sanitàries".

S'ha definit una mostra d'almenys 10.900 persones (8.153 adultes i 2.718 menors entre 6 i 17 anys), entre 23.318 llars triades a l'atzar segons diversos perfils socioeconòmics. Per a aconseguir-la s'enviarà un SMS i una carta d'invitació per a participar en l'estudi de manera voluntària a vora el doble, 23.254 ciutadans seleccionats a l'atzar i residents en llars de les zones afectades per les inundacions.

En cas d'acceptar, podran contactar a través d'un telèfon gratuït amb les persones enquestadores, que faran preguntes relacionades amb aspectes personals, la llar, la salut en general i sobre salut mental, entre altres qüestions.

Altres vigilàncies de la salut mental després de la dana

Abans d'este estudi que ara es projecta, la Direcció General de Salut Pública va posar en marxa tots els sistemes de vigilància per a analitzar els problemes de salut ocasionats en la població a causa de l'impacte després de la catàstrofe i va analitzar l'impacte de la dana durant un any.

Així, l'estudi va revelar que, durant el primer mes després de la dana, les consultes d'atenció primària relacionades amb trastorns de salut mental van augmentar un 12,9%. La xifra va anar descendent i huit mesos després, en juny, es quedava en un augment del 6,8%. En juliol es recuperaren els nivells previs a la dana.

Un 21,7% de les persones entre 15 i 44 anys van anar més a consulta per problemes de salut mental, per estrés (50,2%) i ansietat (12,2%). Respecte als nous casos, l'augment va ser del 42% en el primer mes posterior a la dana.

Destaca l'augment de la incidència de trastorns de salut mental en un 50% en el grup d'edat de 15 i 74 anys i, la pujada del 144% dels trastorns per estrés.

Els valors analitzats començaren a estabilitzar-se a partir del huité mes situant-se en xifres similars abans de la dana. D'esta manera, un any després de la catàstrofe, l'únic trastorn que roman significativament superior és la depressió, amb un increment del 12,4%, segons explica l'estudi de la Conselleria.