Condemnen un home a dos anys de presó per agressió sexual a la filla de setze anys de la parella
El processat va fer tocaments a l’adolescent en una habitació i quan anaven en el cotxe
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condemna de dos anys de presó imposada per l'Audiència de València per a un home per haver comés una agressió sexual a una menor de setze anys amb la qual convivia, ja que era filla de la seua parella sentimental.
Segons la sentència de la sala civil i penal feta pública pel TSJCV, l'acusat va entrar a l'habitació on dormia la menor el 30 de desembre del 2023 i va començar a fer-li tocaments per damunt de la dessuadora. En demanar-li l’adolescent que parara, l’ara condemnat va abandonar l'habitació.
Uns dies més tard, l'1 de gener del 2024, la menor va acompanyar a posar gasolina l'home, que li va preguntar si volia posar-se als comandaments del vehicle i, durant el trajecte, li va tornar a fer tocaments al pit i a la zona genital, la qual cosa va provocar que la menor es posara nerviosa i accelerara el vehicle que finalment va frenar l'acusat.
La decisió de l'Audiència, ara ratificada pel TSJCV, va condemnar l'home a dos anys de presó, inhabilitació especial per a professió o ofici que comporte contacte amb menors durant onze anys, com també la prohibició d'aproximació a menys de 300 metres de la víctima i la indemnització de 5.000 euros.
No obstant això, l'acusat va interposar un recurs al·legant que la sentència incorria en un error en la valoració de la declaració de la víctima i en una "vulneració del dret a la presumpció d'innocència i a la necessitat de condemnar sobre la base de prova de càrrec eficaç i suficient, en relació amb el principi in dubio pro reo".
Així mateix, va justificar que la víctima no recordava bé les dates i que el seu relat diferia "segons el moment en el fet que el fa". Sobre açò, el TSJCV exposa que "resulta totalment inevitable que en comparar les diferents declaracions que presta un testimoni afloren algunes diferències, omissions i contradiccions".
"El subjecte que declara no reté en la memòria les mateixes imatges, dades concretes i paraules en un primer moment, a les poques dates d'haver succeït els fets que quan ja ha transcorregut cert temps. En segon lloc, un mateix fet no és mai relatat o exposat amb les mateixes paraules en dos ocasions distintes per una mateixa persona, fins i tot encara que transcórrega escàs marge de temps entre la primera i la segona declaració", assegura la sentència.
A més, davant de l'al·legació que "no ha quedat provat que en eixe suposat massatge amb la mà oberta (...) ho fora amb un ànim amb la finalitat de satisfer el seu ànim libidinós", l'alt tribunal recorda que "el delicte es perpetra encara que no busque satisfer demandes de la seua libido".
"No podent ignorar-se que en la nostra societat és pacíficament admés l'evident caràcter sexual de tocar els pits a una dona, encara que siga per damunt de la roba, del que indubtablement degué ser conscient el recurrent", afig el TSJCV.
Per tant, desestima el recurs d'apel·lació de l'acusat i confirma la condemna, de manera que imposa el pagament de les costes processals corresponents a esta instància a la part apel·lant, en una sentència contra la qual cap recurs al Tribunal Suprem.
