Així era la Comunitat Valenciana quan l'11S va canviar el món
El terrorisme d'ETA, l'arribada de l'euro, la fi del servei militar o la lluita de les dones del Palmar pel dret a pescar a l'Albufera centraven les preocupacions dels valencians i valencianes el 2001
L’11 de setembre del 2001, quan l’atemptat terrorista contra les Torres Bessones de Nova York va sacsejar el món, la població de la Comunitat Valenciana estava preocupada per un altre tipus de terrorisme: el d’ETA. La ciutadania valenciana no havia escoltat parlar encara dels grups islamistes, que tenien capacitat per a actuar arreu del món.
En aquells moments els valencians i les valencianes estaven centrats en altres problemes domèstics: el 2001 va ser l’any en què es va aprovar la fi del servei militar obligatori i la societat espanyola s’obria a l’ús de l’euro com a moneda d'ús. A la pedania del Palmar de València les dones lluitaven per tindre dret a pescar a l'Albufera, com podien fer els seus pares, marits i germans.
En política, Eduardo Zaplana, en aquells moments president de la Generalitat, parlava sobre el conflicte de l'aigua i el Pla Hidrològic Nacional i Ximo Puig, l'actual president del Consell, es trobava en l’oposició. Les parelles de fet eren una realitat reconeguda a la Comunitat Valenciana i el príncep Felip trencava les relacions amoroses amb Eva Sanum.
El València Club de Futbol plorava desconsolat la segona derrota en Champions, mentre que uns patinets peculiars arribaven per a quedar-se en un futur que ja s'ha assolit.
