La Comunitat Valenciana ja ha acollit vora 1.500 persones fugides d'Ucraïna

La Comunitat Valenciana ja ha facilitat acolliment a unes 1.500 persones procedents d'Ucraïna, segons les xifres actualitzades per la comissió mixta d'atenció a les persones refugiades aquest dimarts.

L'entitat, creada per la Generalitat per a coordinar tot el contingent d'acollida en el territori, ha celebrat una nova reunió presidida per la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, per a fer seguiment de les accions davant la crisi humanitària causada per la invasió russa a Ucraïna. L'Organització Internacional per a les Migracions ja xifra en tres milions les persones que han deixat el país per a fugir de la guerra des que va esclatar el conflicte. 

Unes poques han posat rumb a la Comunitat Valenciana, que ja ha allotjat vora 1.500 refugiats en els centres d'acollida i disposarà de 900 places més en els pròxims dies. En declaracions als mitjans de comunicació, Oltra ha explicat que tots els menors arribats han vingut amb les mares i que la Generalitat ja ha iniciat els tràmits per a escolaritzar-los. De moment, s'ha enviat professorat a dos albergs. 

La també consellera d'Igualtat ha alertat que ja s'han detectat els primers casos de tràfic de persones a la frontera i ha defés la coordinació institucional per a previndre aquestes actuacions. "Hem tingut confirmacions de màfies que van allà a buscar sobretot les persones més vulnerables, dones i xiquetes i xiquets per a fer tràfic de persones i òrgans, amb fins d'explotació sexual i laboral", ha dit. 

En la reunió d'aquest dimarts s'ha abordat el protocol que coordinarà Igualtat per a detectar, intervindre i atendre les possibles víctimes de tràfic, ha informat la Generalitat. 

La mateixa advertència llancen des de la Fundació Junts per la Vida, que està treballant a la frontera de Polònia amb Ucraïna i ha iniciat una campanya de prevenció i informació sobre dels riscos que pot suposar per als refugiats que volen vindre a Espanya pujar en vehicles particulars que els ofereixen desconeguts. Des de l'ONG recalquen que el perill és més gran per a dones, sobretot joves que esperen a la frontera algun transport que els oferisquen per a poder fugir de la guerra.