Claus del nou model de batxillerat: l'alumnat podrà cursar-lo en tres anys i anar a la selectivitat amb un suspens

L'esborrany del nou decret que el govern espanyol ha remés a les comunitats permetrà excepcionalment obtindre el títol sense tindre totes les matèries aprovades si es compleixen determinades condicions i l'equip docent ho avala

Estudiants de batxillerat es preparen per als exàmens de selectivitat
Estudiants de batxillerat es preparen per als exàmens de selectivitat / À Punt NTC

El projecte permetrà que estudiants amb una assignatura suspesa es puguen presentar a les proves d'accés a la universitat (PAU). A més, podran cursar el batxillerat en tres anys en lloc de dos. Són dos canvis que arreplega l'esborrany del reial decret amb què el Ministeri d'Educació ordena i fixa els continguts del nou model de batxillerat i que es remet aquest dijous a les comunitats autònomes perquè facen les seues aportacions. Les modificacions en el currículum s'implantaran de manera progressiva: en el curs 2022-2023 per a primer de batxillerat i en el 2023-2024 per a segon. 

El document, que suposa aplicar la nova llei educativa —Lomloe, també coneguda com la llei Celaá— a aquesta etapa postobligatòria de l'ensenyament, estableix que la meta no serà "la mera adquisició de continguts", sinó aprendre a utilitzar-los per a solucionar "necessitats encarnades en la realitat". 

L'esborrany dedica un article complet a l'"organització del batxillerat en tres anys acadèmics". Segons explica, de manera excepcional es podrà establir una distribució de les matèries en tres anys acadèmics, en lloc de dos com és habitual, per als alumnes que ho requerisquen per les seues "circumstàncies personals, temporals o permanents".

També determina quins han de ser aquests requisits: estar cursant el batxillerat de manera simultània als ensenyaments professionals de música; acreditar la consideració d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment; estudiants que requerisquen una atenció educativa diferent de l'ordinària perquè presenten alguna necessitat específica de suport educatiu o els qui al·leguen altres circumstàncies que, segons el parer de la corresponent administració educativa, justifiquen l'aplicació de la mesura. Com a màxim, l'alumnat podrà cursar batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, siguen consecutius o no. 

Promoció, avaluació i títol

El projecte de reial decret també fixa els criteris de promoció, avaluació i titulació dels estudiants de batxillerat. Respecte a la primera qüestió, la proposta del govern espanyol assenyala que els alumnes passaran de primer a segon de batxillerat quan hagen superat les matèries cursades o tinguen avaluació negativa en dues matèries com a màxim. En secundària, en canvi, no es tindran en compte les matèries sense aprovar.

Una altra novetat que recull el text és que, si bé la superació de les matèries de segon curs estarà condicionada al fet d'haver aprovat les corresponents del primer curs, l'alumnat podrà matricular-se d'assignatures de segon sense haver cursat la matèria en primer "sempre que el professorat que la impartisca considere que l'alumne o alumna reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon". En cas contrari, haurà de cursar l'assignatura de primer.

Pel que fa a l'avaluació, el projecte recull que serà "contínua i diferenciada segons les diferents matèries" i serà el professorat el que decidirà, al final del curs, si l'estudiant ha aconseguit els objectius i el grau adequat d'adquisició de les competències corresponents. El text també recull que podran presentar-se a exàmens de recuperació de les matèries que no hagen aprovat. És una altra diferència significativa respecte de l'ESO, on es preveuen eliminar aquest tipus de proves.

D'altra banda, l'alumnat podrà obtindre el títol de batxillerat quan aprove totes les assignatures dels dos cursos. Però també manté l'excepció de poder rebre'l si supera totes les matèries excepte una, sempre que així ho decidisca l'equip docent. 

Aquesta excepció està subjecta a certs requisits, com ara: que l'equip docent considere que l'alumne ha aconseguit els objectius i competències vinculats al títol de batxillerat; que no s'haja produït una inassistència continuada i no justificada per part de l'alumne en la matèria suspesa; que s'haja presentat a les proves i haja realitzat les activitats necessàries per a l'avaluació, incloses les de la convocatòria extraordinària, i que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en totes les matèries de l'etapa siga igual o superior a cinc. En el càlcul s'inclourà la nota numèrica obtinguda en la matèria no superada. Això vol dir, en la pràctica, que un alumne que haja aprovat totes les assignatures de batxillerat tret d'una, podrà presentar-se a la prova d'accés a la universitat sempre que es complisquen aquestes condicions i l'equip docent ho avale.

Cinc modalitats de Batxillerat

Amb la reforma del govern espanyol, l'etapa passarà a estar organitzada en cinc modalitats en lloc de les tres actuals. D'una banda, ciències i tecnologia, i ciències socials i humanitats. En tercer lloc, es crea un mòdul general, que ofereix una formació d'espectre més ampli i està pensat per als casos en què no es tinga clar què es vol estudiar després. I per acabar, dues modalitats de caire més artístic: batxillerat d'arts plàstiques, imatge i disseny, i batxillerat de música i arts escèniques. 

El decret xifra en 42 les assignatures previstes entre matèries comunes, obligatòries i optatives de cada modalitat. S'estableix que els centres educatius hauran d'oferir-les totes, així com les cinc vies d'estudi, i només permet limitar l'elecció quan hi haja un nombre insuficient d'alumnes. En cas que l'oferta de matèries en un centre quede reduïda per raons organitzatives, les administracions educatives facilitaran que es puga cursar alguna matèria mitjançant educació a distància o en altres centres escolars.

També et pot interessar