Els cinc riscos per a la seguretat alimentària en els pròxims anys
L'accés als aliments, la qualitat d'aquests, la qualitat nutricional o l'estabilitat dels preus es podrien veure qüestionats.
La pandèmia del coronavirus ha posat sobre la taula la necessitat de concretar quins són els altres possibles riscos emergents als quals s'enfronta la humanitat en els pròxims anys. Així, la Xarxa Nacional de Riscos Emergents, a través de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) ha destacat que, a partir d'aquest 2021, el canvi climàtic pot començar a desenvolupar una sèrie de problemes que posarà en perill la seguretat alimentària mundial en un termini d'uns vint anys. Entre els principals problemes que originaria estarien l'augment de la dificultat per accedir als aliments, la dificultat d'un ús correcte d'aquests, la dificultat per a obtindre una determinada qualitat nutricional i la dificultat per a aconseguir una certa estabilitat en els preus dels productes.
Per això, des d'Aesan, han destacat els cinc principals riscos als quals s'enfronta la indústria alimentària fruit del canvi climàtic. Són els següents:
1. Perills biològics
Segons el responsable de Dret Alimentari de l'Institut Tecnològic de la Indústria Alimentària Ainia, centre que des de 2014 participa en la Xarxa Nacional de Riscos Emergents d'Aesan, José María Ferrer, en el mitjà-llarg termini, un període que podria estar comprés entre aquest 2021 i el 2050, podria produir-se l'aparició dels anomenats bacteris vibrió en nous ecosistemes, a conseqüència del calfament dels oceans.
Els vibrió són patògens que provoquen malalties del tracte digestiu, especialment el Vibrio cholerae, l'agent que provoca el còlera, el Vibrio parahaemolyticus que causa diarrea inflamatòria autolimitada i el Vibrio vulnificus, que es transmet a través de la ingesta de marisc, i provoca infeccions que en els casos més greus poden acabar en amputació.
2. Salut i benestar animal
La salut i el benestar animal també es poden veure en risc amb impactes que poden ser de tipus moderat o elevat en funció de l'evolució i de la zona geogràfica.
Entre els principals riscos associats a la població hi ha l'aparició del mosquit tigre o dels insectes de tipus Culicoides imicola, que són els que injecten el conegut com a virus de la malaltia de la llengua blava a alguns tipus d'animals que provoca febra alta, salivació excessiva, edema de la llengua i la cara o cianosi, entre d'altres.
Altres problemes existents que poder danyar la bona salut i el benestar animal són el virus de la febra de la vall del Rift, el virus de la pesta de xicotets remugants (PPR), els paràsits de leishmaniosis, el desenvolupament de la malaltia renal proliferativa en truita suïssa o l'estrés per calor en vaques lleteres també suïsses.
3. Sanitat vegetal
Respecte a la sanitat vegetal, els principals problemes que poden aparéixer s'identifiquen, principalment, amb les plagues o els paràsits que poden sorgir o augmentar a conseqüència del canvi climàtic.
Precisament a la Comunitat Valenciana ja s'estan patint els efectes d'aquest fenomen. El bacteri de la Xylella fastidiosa i el seu insecte vector, la mosca de la fruita, la mosca mediterrània de la fruita i la mosca de l'olivera, està afectant des de fa anys els cultius de cítrics, oliveres i vinyes, i podria incrementar el seu potencial a causa del canvi climàtic.
4. Contaminants
L'efecte dels contaminants es pot veure potenciat per l'increment, sempre a causa del canvi climàtic, de toxines produïdes per organismes com els bacteris, els fongs o les algues. Aquesta situació, podria donar lloc a la proliferació de contaminants nocius en els aliments que, en funció dels nivells de presència, poden generar riscos per a la salut de les persones.
5. Qualitat nutricional
Finalment, la qualitat nutricional dels productes que s’utilitzen per a l'alimentació futura pot generar problemes a llarg termini en la salut de les persones. Així, les emissions de diòxid de carboni poden generar la deficiència de micronutrients i la progressiva reducció de contingut nutricional en els aliments de primera necessitat a escala mundial.
De fet, segons José María Ferrer, “d'ací a 2050 podria disminuir la concentració de nutrients com el ferro i el zinc, però també de proteïnes en el blat, la dacsa, la soja i l'arròs, entre altres productes”. D'aquesta forma, assegura, “es requeriria accelerar les tècniques de fortificació dels aliments per a continuar oferint dietes adequades als requeriments de la població”.
En eixe sentit, alguns experts proposen mesures d'adaptació com ara noves pràctiques agràries, o l'emmagatzematge d'aigua i regs, entre altres, a través de l'ús de tecnologies o del canvi de tipus de cultiu, que podrien frenar significativament l'impacte ambiental.
Altres, Ferrer entre ells, advoquen per donar preferència als mitjans de control biològics sobre l'ús de fitosanitaris químics i l'ús de la digitalització en els sistemes agraris emmarcats en l'agricultura de precisió.
