Cinc anys de la Meditadora, el símbol de les Falles de la pandèmia
El monument de la plaça de l’Ajuntament va protagonitzar el cicle faller més llarg i excepcional, amb canvis que encara es mantenen a hores d'ara
La Meditadora continua en la memòria de les Falles. El monument que es va convertir en símbol de la superació de la pandèmia va protagonitzar un dels episodis més excepcionals de la història recent de la festa. Mascaretes, toc de queda, actes sense públic i una cremà avançada van marcar unes Falles que es van celebrar, finalment, el setembre de 2021, després de més d’un any d’espera.
El 10 de març del 2020, la imatge d’aquella dona asseguda i meditant a la plaça de l’Ajuntament canviava. L’endemà apareixia amb una mascareta al rostre. L’artista faller, Pere Baenas, va reaccionar així davant d’una situació que acabaria condicionant les Falles i la vida de tota la societat. Només uns dies després, la matinada del 17 de març, amb València confinada, es va decidir cremar el cos de la Meditadora perquè no es podia retirar del carrer. El cap, però, es va poder salvar.
Primer es va guardar a l’antiga base de l’Alinghi, a la Marina de València, i posteriorment es va traslladar a Fira València, juntament amb altres monuments. Allí va esperar més d’un any fins que les Falles van poder tornar als carrers.
El retorn de la Meditadora
A finals d’agost del 2021, la Meditadora tornava a la plaça de l’Ajuntament. Però encara havia de superar una última dificultat: una dana va complicar la Plantà i va causar danys en desenes de monuments.
Finalment, les Falles es van celebrar amb importants restriccions. L’Ofrena es va repartir en tres torns i sense públic. Les obres de la plaça de la Reina també van obligar a modificar el recorregut. I la pólvora es va descentralitzar pels barris per a evitar grans concentracions.
Per al sector pirotècnic, aquelles Falles van suposar també un punt d’inflexió. Després d’una caiguda de la facturació de més del 90%, la celebració de setembre va marcar l’inici de la recuperació d’un sector greument afectat per la pandèmia.
Un altre dels canvis que va deixar aquell cicle excepcional va ser l’horari de la cremà. Els monuments es van cremar abans del que era habitual per les restriccions de la pandèmia i, cinc anys després, aquell horari encara es manté.
La nit de la Cremà, la Meditadora es va convertir definitivament en cendra. Ho va fer complint el lema que l’acompanyava: "Açò també passarà". La figura ja no està a la plaça de l’Ajuntament, però el seu simbolisme continua viu. Recordar aquelles Falles i el que va significar la pandèmia també ajuda a entendre els canvis que han arribat fins a hui i, sobretot, a tirar avant.
