Científics espanyols identifiquen els principals gens alterats de la fibromiàlgia
Descobrir les vies genètiques diferenciar-la d’altres síndromes similars i diagnosticar-la amb més precisió.
El síndrome de la fibromialgia, més coneguda com a ‘dolor invisible’, té uns símptomes complicats de diagnosticar ja que n’existeixen diversos, com sensibilitat creixent del dolor, fatiga, rigidesa muscular, problemes digestius, dolors de cap, pèrdues de memòria i concentració o problemes a l’hora d’agafar el son, entre altres. Al no existir un diagnòstic concret per a aquesta malaltia, els criteris sempre han sigut subjectius. Per això de vegades es confon amb altres síndromes com la fatiga crònica, l’artritis reumatoide o l’esclerosis múltiple.
Investigador del Grup de Problemes Inversos, Optimització i Aprenentatge Automàtic de la Universitat d’Oviedo, junt amb científics i investigadors de la Universitat Johns Hopkins i del National Institute of Nursing Research del National Insititute of Health (EUA), dugueren a terme un estudi genètic amb 28 dones diagnosticades de fibromiàlgia i d’altres sanes. Així han pogut descriure les principals vies genètiques alterades en pacients amb fibromiàlgia.
Descobriren que hi ha tres vies genètiques alterades en les persones que sofreixen de fibromialgia, concretament vies relacionades amb cèl·lules estrelades hepàtiques que indiquen lesions en aquest òrgan, fosforilació oxidativa i patologies respiratòries com malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC). Altres gens afectats estan relacionats amb la disminució de la taxa metabòlica i vies inflamatòries associades amb una citocina implicada en la resposta immunitària contra infeccions.
Malgrat que els investigadors coincideixen en el fet que els resultats són preliminars i encara falta una confirmació clínica, les conclusions obtingudes connecten la fibromialgia amb la síndrome de la fatiga crònica, cosa que permet la recerca de noves opcions terapèutiques i fàrmacs que permeten regular els gens alterats de manera òptima.
