Ceuta, un mes després de l’entrada massiva de migrants: la crisi continua oberta
La ciutat autònoma reclama solucions urgents mentre el govern prepara 165 milions d’euros i l’oposició qüestiona la gestió de la crisi
Fa un mes, desenes de milers de persones migrants van entrar a Ceuta des del Marroc en una arribada massiva que va deixar 140 morts, la majoria ofegades. Un mes després, entre 5.000 i 10.000 persones continuen a la ciutat en condicions precàries, mentre el govern de Pedro Sánchez anuncia un paquet extraordinari de 165 milions d’euros, el govern ceutí reclama el retorn dels migrants als seus països d’origen i el PP acusa l’executiu d’inacció.
El 30 de juliol, davant de la passivitat de la policia marroquina i la falta d’efectius a la part espanyola, l’allau de persones va desbordar la frontera. En les 48 hores següents, bona part dels migrants van tornar al Marroc i el president del govern, Pedro Sánchez, es va comprometre amb Ceuta: "Dir-li als ceutins que tot Espanya i el govern està amb ells".
Però la situació continua sense normalitzar-se. Es calcula que entre 5.000 i 10.000 migrants romanen a la ciutat, molts d’ells en condicions humanes i sanitàries molt precàries. El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha insistit durant les últimes setmanes que "no estem en normalitat" i que milers de persones haurien de ser retornades.
Tensió als carrers i temor a una nova entrada
La crisi migratòria també ha derivat en un augment de la tensió social. Esta setmana s’han produït protestes i enfrontaments entre ciutadans ceutins i migrants que encara deambulen pels carrers i les platges. Els incidents han inclòs persecucions a migrants i detencions per agressions a militars.
A més, es manté el temor a una nova entrada massiva. El 15 d’agost es va produir un nou intent que va ser repel·lit per les autoritats marroquines. Mentrestant, l’oposició acusa el govern espanyol de no haver resolt la situació. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha definit la resposta de l’executiu com un "fracàs de la política migratòria, de seguretat i de política exterior".
El govern espanyol prepara ara un paquet d’emergència de 165 milions d’euros que el Consell de Ministres aprovarà dimarts. La mesura busca revitalitzar l’economia local i reforçar els servicis públics afectats per l’entrada massiva de migrants i per la permanència d’una part d’ells a la ciutat.
Del paquet, 80 milions d’euros es destinaran directament a l’economia de Ceuta durant els pròxims quatre mesos i altres 70 milions estaran preparats per a 2027. A més, es preveuen 15 milions per a revitalitzar el comerç i el turisme, 35 milions en ajudes a pimes i autònoms i altres 15 milions per a reforçar l’educació, la sanitat i la justícia.
Govern i oposició mantenen el pols polític
El PP de Ceuta considera, però, que un mes després de l’entrada massiva el govern espanyol continua "fallant" a la ciutat. Els populars denuncien que no s’ha executat cap devolució al Marroc de les persones que no tenen dret a romandre a Espanya, que no hi ha una mesura estructural per a evitar una nova crisi i que les empreses encara no han rebut ajudes efectives.
Els populars reclamen "decisions i resultats", amb devolucions efectives quan legalment corresponga, una frontera prou protegida, més efectius i mesures econòmiques per a les empreses i els treballadors. També han anunciat concentracions de suport a Ceuta per al 2 de setembre, dia de la ciutat autònoma.
El PSOE, en canvi, ha decidit no participar en estes concentracions perquè considera que el PP està fent un ús "partidista" de la crisi humanitària. Els socialistes asseguren que estan "amb el poble de Ceuta, amb els ceutins", però rebutgen el que consideren una instrumentalització política i electoral de la situació.
Així, un mes després de l’entrada massiva, Ceuta continua reclamant una resposta que permeta recuperar la normalitat. La crisi migratòria, la situació de milers de persones que encara romanen a la ciutat i el conflicte polític sobre la gestió de l’emergència mantenen oberta una situació que va començar amb una de les arribades més multitudinàries registrades a la frontera.