La combinació perfecta per a originar els grans incendis forestals

Emma Gorgonio Bonet, enginyera forestal, ha publicat un document elaborat conjuntament amb el seu equip tècnic en el qual dona resposta a alguns dels dubtes sorgits després dels últims grans incendis forestals que encara cremen a Begís i la Vall d'Ebo. Va dirigit especialment al veïnat del poble de Toràs, un dels afectats per aquest gran incendi forestal. A continuació, fem un resum amb alguns dels punts més importants que destaca l’experta.

Per què alguns incendis són tan difícils de controlar?

En aquests cas, parlem d’incendis forestals on els mitjans són incapaços de fer front a la intensitat i la rapidesa del foc. Però l’incendi no es produeix el dia en què comença, sinó que l’escenari de crema s’ha estat preparant des de fa molts anys. Segons l'informe, diversos factors expliquen per què l’incendi de Begís està descontrolat. D'una banda, la simultaneïtat dels incendis declarats a la Vall d'Ebo i Begís, un fet que ha obligat a repartir els mitjans d'extinció. D'una altra, el fet que la muntanya valenciana està òrfena de gestió forestal des de fa més de cinquanta anys. La meitat de la superfície de la Comunitat Valenciana és patrimoni forestal, però amb els fons públics que es dediquen a la prevenció d’incendis no hi ha prou. A més, apunta el document, la nostra muntanya està més seca que mai. El canvi climàtic disposa l’escenari perfecte, amb onades de calor i sequeres més prolongades que deshidraten i debiliten la massa forestal.

Gorgonio i el seu equip també destaquen el triangle del foc, un concepte clau en la matèria, que mostra els tres elements o factors necessaris perquè tinga lloc un incendi. Són totalment codependents i, si un desapareix, l’incendi s’apaga. Una vegada iniciat el foc, l’oxigen de l’aire aviva el foc generat i el combustible o la vegetació forestal acumulada l’alimenta.

Qui és el responsable? Podrien haver-se evitat els incendis?

Quan hi ha incendis forestals generalment tendim a responsabilitzar les administracions públiques, però hem d'evitar buscar conclusions fàcils. Efectivament, les conseqüències catastròfiques d’aquests últims incendis es podrien haver evitat, però no els incendis forestals en si, i és que hem conviscut amb els incendis des que el clima mediterrani existeix.

Hem de renunciar a la idea que podem evitar totalment els incendis forestals. Podem evitar les ignicions per la causa humana, com ara negligències o accidents, però no per causes naturals com els llamps. La millor forma de conviure amb els incendis és gestionant el combustible o la vegetació forestal, perquè una muntanya mediterrània no gestionada és molt dèbil davant dels incendis forestals.

I ara què? Què podem fer nosaltres?

Declarada l’extinció de l’incendi, es procedirà a la investigació de la causa i s’elaborarà un informe postincendi i un informe ambiental a càrrec de professionals en la matèria i analistes especialitzats. Aquest tipus d’informes se centren en l’anàlisi del comportament del foc i la reconstrucció de l’incendi en les diferents fases.

A continuació s’organitza una taula de concertació postincendi, una eina de participació pública que permet als actors del territori afectat treballar conjuntament en la restauració. Per últim, es procedeix a l'execució i seguiment posterior de les actuacions de restauració ambiental postincendi si es consideren necessàries segons l'informe anterior.

La repoblació no és una actuació d'urgència. No hem d’iniciar accions de repoblació pel nostre compte, perquè resultarien innecessàries i totalment contraproduents, ja que per a permetre una bona regeneració natural no s'ha de transitar camp a través després d’un incendi, amb la finalitat de conservar les cendres de terra –vitals i molt necessàries per a la nutrició del sòl i les plantes– i els rebrots que puguen sorgir.