La calor deixa 525 morts a la Comunitat Valenciana en l’estiu més letal des que hi ha registres
El mes més letal ha sigut juliol i les persones més afectades, les majors de 65 anys
L'estiu del 2026 ha deixat a la Comunitat Valenciana 525 morts atribuïbles a les altes temperatures, la xifra més alta des que el 2015 el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) de l'Institut de Salut Carles III va començar la seua sèrie històrica de registres.
L'estiu climàtic, que comprén els mesos de juny, juliol i agost, ha sigut el més càlid i el dècim més sec des del 1950 a la Comunitat Valenciana, que s'ha vist afectada per tres onades de calor i ha batut el rècord de nits tòrrides (65).
Segons les dades del MoMo, des de l’1 de juny fins al 31 d’agost la xifra de morts atribuïbles a les altes temperatures a Espanya ha sigut de 5.125, de les quals 525 s'han produït a la Comunitat Valenciana, la majoria en persones amb més de 65 anys (232, un 44,2%) i també en major nombre en hòmens (276, un 52,57%).
Per províncies, la d’Alacant concentra més de la meitat dels decessos atribuïbles a les altes temperatures, 279 concretament, mentre que a la de València se n’han registrat 152 i a la de Castelló 118.
A diferència dels dos anys anteriors, el mes més letal de l’estiu ha sigut juliol, amb 235 defuncions, tot i que a l’agost han mort per calor 228 persones, una xifra molt propera. Juny es manté com el mes amb menys defuncions atribuïbles a la calor, amb 62. El dia en què més morts s’han produït ha sigut el 10 de juliol, amb 22 finats, seguit del 9 de juliol en van ser 20 i el 21 de juliol que n'hi va haver 19.
Comparat amb anys anteriors, l'estiu del 2026 ha sigut el que ha registrat la xifra més alta de morts atribuïbles a la calor, seguida de l'estiu de l'any 2025, que se'n produïren 393 i que era el més letal des de 2015 (348). És a dir, que en només un any s’ha batut una xifra que havia costat una dècada de batre.
El sistema MoMo estima l'excés de defuncions comparant les morts observades amb les esperades en un territori i un període concrets. Així, permet detectar excessos de mortalitat per totes les causes i també estimar les defuncions atribuïbles a episodis de temperatures extremes, com la calor o el fred, encara que no determina causes individuals de mort, sinó patrons associats a situacions com onades de calor, fred intens o altres períodes de sobremortalitat.
Les xifres que publica diàriament MoMo no són definitives, ja que recalcula contínuament les estimacions incorporant les defuncions que s'han pogut notificar amb retard, per la qual cosa les xifres s'actualitzen de forma permanent i no es consideren definitives i consolidades fins que han transcorregut diverses setmanes. L'Institut de Salut Carlos III és el principal Organisme Públic d'Investigació (OPI) en salut d'Espanya.
