Baixa la quantitat, però pugen els que les fan: així ha impactat el registre horari en les hores extres
El govern tramita una reforma del registre per a fer-lo més fiable i accessible i, al mateix temps, endurix les sancions per incompliment
El nombre d'hores extres ha disminuït des que va entrar en vigor el registre horari en més de 553.300 hores setmanals, encara que ha augmentat en prop de 200.000 el nombre de treballadors que diuen fer-les.
Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), que proporciona l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un milió de treballadors van fer hores extres a finals del 2024, més de 200.000 més que al final del 2018, just abans de l'entrada en vigor de l'actual registre horari. Del milió de treballadors que feien hores extres, 389.600 persones, quasi el 40%, no eren remunerats per eixe temps de treball extra, una taxa lleugerament inferior a la que hi havia en el 2018 (42%). Per contra, 551.100 empleats, el 53% dels quals feien hores extres en el 2024, sí que percebien una compensació a canvi, i un 7% només a vegades, enfront del 52% que sí que realitzaven hores extres pagades en el 2018 i el 5%, a vegades.
Encara que han augmentat els treballadors que treballaven per damunt de la seua jornada, el nombre total d'hores extres que feien ha disminuït en 553.000 hores a la setmana, en passar de 6,43 milions a la fi del 2018 als 5,88 milions al final del 2024. Esta retallada s'ha donat tant en les hores extres pagades, amb 157.000 menys, com en les no pagades, amb 397.000 menys.
Amb les últimes dades a la mà, en el segon trimestre de l'any hi havia 22.000 treballadors menys fent hores extres que a finals del 2024, un descens que es dona només entre els que són remunerats per este motiu, perquè augmentava el nombre de treballadors als quals no se'ls abona eixe treball addicional.
El mateix passa amb les hores extres, ja que disminuïxen les pagades, però les no remunerades augmenten en 54.400 hores a la setmana.
El reial decret llei de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, aprovat el març del 2019, va incloure l'obligació de portar un control efectiu de l'horari de treball.
D’esta manera, les empreses tenen l'obligació de registrar amb detall l'hora d'entrada i eixida de cada empleat, una mesura amb la qual es buscava assegurar el respecte als límits de la jornada, tant en termes d'hores màximes com de descansos, així com les condicions establides en els contractes i convenis col·lectius.
No obstant això, el govern ha detectat disfuncions en l'aplicació d’esta normativa, per això en el text de la llei per a reduir la jornada laboral ha inclòs una reforma del registre per a fer-lo més objectiu, fiable, accessible i interoperable, al mateix temps que s’endurixen les sancions per incompliment.
