Antoni Forner-Cuenca: "La formació universitària que vaig rebre a Alacant no té gran diferència de la què he vist a Suïssa o els EUA"
L'investigador de ciència dels materials en la Universitat d'Eindhoven és un dels Premi Princesa de Girona Recerca 2025
Bateries de flux redox, capaces d'emmagatzemar quantitats gegants d'energia en una solució líquida, com a alternativa a les sòlides de liti. Piles d'hidrogen per a descarbonitzar el transport. I la descontaminació de residus, com el diòxid de carboni, mitjançant la conversió en molècules útils per a les necessitats industrials, com el polietilé o l'etanol. Estes són les línies principals de treball de l'alacantí Antoni Forner-Cuenca a la Universitat Tecnològica d'Eindhoven (Holanda). I els seus resultats, el motiu pel qual acaba de rebre el Premi Princesa de Girona Recerca 2025, que distinguix investigadors de menys de 35 anys.
"Els científics tenim una responsabilitat moral. Hem d'aportar solucions amb un pensament crític, de futur", ha explicat este dimarts Forner-Cuenca, a Les notícies del matí, amb relació a la motivació de millora de la societat o el medi ambient que considera que han de guiar l'acció dels joves investigadors.
Els científics tenim una responsabilitat moral; hem d'aportar solucions amb un pensament crític, de futur
El temps dirà la pàgina que este expert en ciència dels materials escriu en el futur. El seu el va començar a teixir a la Universitat d'Alacant, des d'on va saltar a projectes punters d'investigació de Suïssa, els Estats Units i ara els Països Baixos. En esta experiència de dotze anys fora d'Espanya té una cosa clara: "Sempre he tingut la impressió que l'educació que vaig rebre a la Universitat d'Alacant va ser de la màxima qualitat. No he vist gran diferència amb el nivell Suïssa o els Estats Units".
Considera que "Alacant té molts ingredients per a convertir-se en un hub [punt de referència i atracció en innovació]. "En la universitat hi ha científics destacats, de top mundial. Tot i les limitacions del circuit universitari d'Espanya, a Alacant hi ha gent en l'avantguarda mundial. Es pot fer una carrera prestigiosa allà", ha explicat en À Punt.
Tot i les limitacions, a Alacant hi ha gent en l'avantguarda mundial; es pot fer una carrera prestigiosa
"Si hi haguera un poc més de finançament a la ciència bàsica a Espanya, voldria tornar-hi... però es fa complicat", admet l'investigador, que ha subratllat que les facilitats que ha tingut per a canviar a centres d'investigació d'altres països es convertirien en un mur de burocràcia i entrebancs en sentit invers: "Tornar a Espanya com a científic no és tan fàcil. Hi ha algunes beques que estan bé, però el procés no és molt dinàmic. He canviat tres vegades de país i les universitats han fet el procés molt lleuger. Per contra, a Espanya cal enviar abans molta documentació i adaptar-se a normatives específiques de cada autonomia. Faríem molt si agilitzarem el procés perquè atrauria talent".
Si hi haguera un poc més de finançament a la ciència bàsica a Espanya, voldria tornar-hi, però no ho posen fàcil
L'investigador destaca l'exemple de la Universitat de Barcelona, que ha convertit els projectes en ciències de la salut en referència internacional aprofitant fórmules més dinàmiques i lleugeres per a l'atracció de talent.
En l'extrem contrari situen els Estats Units, on les retallades de l'administració Trump estan causant una fuga de talents, que ja intenten pescar les universitats europees. És una pena. Han tancat projectes a mitjan camí. Tinc col·legues en universitats punteres que han rebut un mail dient: "Este projecte ha acabat". Probablement, hi haurà una fuga de cervells", anticipa.
