Els agricultors d'ametla donen la collita per perduda per la xilel·la

Si la collita d'ametlers s'espera roïna, pitjor expectatives tenen els productors d'ametles de les comarques afectades per la Xylella fastidiosa, que ho donen tot per perdut després que el bacteri s'haja carregat la producció i el paisatge dels camps de la província d'Alacant, amb constants positius.

Els bancals de Tàrbena, a la Marina Baixa, són terra sense producció. Igual que a la resta dels 66 municipis afectats de les comarques de la Marina Alta i Baixa, el Comtat i l’Alcoià. Ja s’han triturat 200.000 arbres per les polítiques europees d’erradicació.

El president de l'Associació d'Afectats per la Xilel·la, José Francisco Molines, ha explicat que "més del 75% d'allò que s'arranca no es torna a cultivar mai, perquè l'agricultura en aquestes zones no té relleu generacional".

Calculen que des del 2017, quan va començar la xilel·la, ja s’ha perdut el 90% del cultiu. Són més de 2.800 hectàrees afectades. Un paisatge que damunt té el risc d’incendi més present per l’abandonament de les terres. Els agricultors ja només confien en un canvi de política agrícola.

José Vicente Andreu, president d'Asaja, ha suggerit "estudiar estratègies de contenció" i "assajar i buscar noves varietats resistents al bacteri". Andreu ha recordat que la xilel·la es va iniciar quasi fa un segle a Califòrnia i, tot i això, "és el principal productor d'ametles del món".

Les esperances estan ara en les proves als hivernacles de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, on s’estudien arbres tolerants i resistents al bacteri.