Ábalos demana que li suspenguen la presó com a Aldama perquè el va condemnar per “corroboracions inexistents”

L'exministre de Transports José Luis Ábalos ha reclamat al Tribunal Suprem (TS) la nul·litat de la sentència del cas mascaretes, que se suspenga la seua condemna i que se’l pose en llibertat, en entendre que els magistrats que el condemnaren a 24 anys de presó es basaren en “corroboracions inexistents”.

Així ho ha reclamat l'exministre i exdiputat socialista per València, que es troba a la presó provisional des de novembre de 2025, en un incident de nul·litat de 125 pàgines que el seu defensa ha remés a l'alt tribunal, a penes tres setmanes després que fora condemnat a 24 anys de presó en la primera sentència del cas Koldo.

Al llarg de l'escrit, l'advocat de Ábalos, Marí Turiel, esgrimeix una sèrie d'arguments per a defensar la petició de suspensió de condemna, tal com va acordar el tribunal en el cas de l'empresari Víctor de Aldama, condemnat a quatre anys i mig de presó en la mateixa sentència, si bé finalment no va xafar la presó per col·laborar amb la justícia.

L'exministre carrega també contra la rebaixa de pena per a Aldama, comparant-la amb la pena que li imposa a ell i al seu exassessor Koldo García, a qui el Suprem va condemnar a dènou anys de presó.

“El tribunal (...) òbvia la desproporció de la pena que imposa als condemnats amb la que imposa al delator, malgrat ser el que manava i el nexe corruptor, i ho fa basant-se en corroboracions més que frívoles si no totalment inexistents”, argüeix.

En opinió del lletrat de l'exministre, la decisió d'enviar Ábalos a presó provisional quan encara era diputat es va prendre “sense motivació reforçada suficient”, la qual cosa ha donat com a resultat la “vulneració” del “dret a la llibertat personal, el dret a l'exercici del càrrec representatiu i el dret a una resolució judicial prou motivada en relació amb la presó provisional acordada respecte d'un diputat en actiu”.

Considera, per tant, que la mesura, “no pot considerar-se una restricció cautelar constitucionalment legítima, sinó una afectació desproporcionada i insuficientment justificada de drets fonamentals de màxima intensitat, amb projecció directa sobre el mandat parlamentari i sobre la representació política dels ciutadans que el van triar”.

Així mateix, Ábalos denuncia que la presó provisional d'un representant electe, "acordada sense mediar flagrant delicte i durant la vigència del mandat parlamentari, no pot ser tractada com una mesura cautelar personal ordinària", en tant que "afecta, simultàniament, a la llibertat personal, al dret de participació i exercici del càrrec representatiu, a la tutela judicial, al procés amb totes les garanties i a la garantia institucional d'immunitat parlamentària".

L'exministre considera també que hi ha motius per a anul·lar la sentència per altres motius com la vulneració del seu dret a la defensa i a un procés amb totes les garanties, en aquest cas per la “denegació d'accés efectiu a la font original de la prova digital”, això és, als dispositius confiscats o al clonat policial i judicial d'aquests.

Així mateix, posa de manifest que ha patit un “dèficit de control judicial sobre la cadena de custòdia” de la seua informació personal, la qual cosa ha produït la “vulneració correlativa del dret a la intimitat”.

En aquest punt, Ábalos denuncia la filtració de determinades informacions en mitjans de comunicació procedents d'informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i que estarien relacionades, entre altres qüestions, amb la seua situació patrimonial. Així, sosté que aquestes informacions li van arribar abans per la premsa que per mediació de la seua representació lletrada.