Més de 800.000 alumnes i 84.000 docents comencen hui un nou curs, amb més professors i menys xiquets a les aules

Uns 808.688 alumnes i 83.921 docents de la Comunitat Valenciana inicien el curs escolar este dimecres, que comença marcat pel retorn de les mobilitzacions educatives i el resultat de l'alumnat valencià en l'informe PISA del 2025, a la cua del llistat. Segons les últimes dades de la Conselleria d'Educació, el curs 2026-2027 té 2.042 alumnes menys que l'anterior, 385 docents més i 28 centres educatius nous, dels quals catorze ja estan operatius i catorze més entraran en funcionament durant este any escolar.

Les classes comencen hui en les etapes d'infantil, Primària, ESO, batxillerat i formació professional, tant en FP grau bàsic (FPB) com en les titulacions de grau mitjà i superior, i este curs hi ha 28 nous centres educatius.

Pérez Llorca fa una crida a la "reflexió" per arribar a acords

El cap del Consell i la consellera d'Educació, Carmen Ortí, han assistit a l'inici del curs escolar al Col·legi Rural Agrupat Palancia-Mijares, des d'on s'ha dirigit als sindicats i als col·lectius educatius fent una crida a la "reflexió" per arribar a acords. 

"Falta molt per millorar l’educació, però hem presentat un pla que sense dubte millorarà les coses. Ells —ha dit en referència als sindicats que no han signat cap acord amb la Conselleria d'Educació— podran considerar que és insuficient, però és un inici. El que necessita l’educació són pactes, no tantes discrepàncies", ha destacat Pérez Llorca. 

Segons les dades de la Generalitat, el Consell preveu 3.338 milions d'euros de pressupost fins al 2029 per a l'ensenyament públic, dels quals 1.410 milions són les infraestructures dels centres, a banda dels 16 milions ja transferits als centres per a millorar la climatització.

A més, s'inclouen 802,3 milions de millora laboral docent i 469,12 milions per al Pla Més Mestre, que incorporarà 5.000 nous docents fins al curs 2029-2030, a més de l'estabilització de 10.000 places estructurals. D'eixos 5.000 nous docents, 2.742 aniran destinats a reduir les ràtios a partir del curs que ve.

El president ha assegurat que el Consell està disposat a arribar a acords, però "per a aconseguir-ho fan falta les dos parts". "Ja hem arribat a un acord amb els treballadors de l’educació concertada, amb els treballadors de la justícia, amb els metges… Estem oberts a dialogar i a aplegar a acords, però s'aplega per dos bandes".

Pérez Llorca també s'ha referit als resultats de l'informe PISA. "Estem apostant per recuperar les hores lectives en Matemàtiques i Llengua que s’havien perdut per planificacions errònies. Els plans d’estudis del govern d’Espanya son àmpliament millorables", ha dit.

Pacte amb dos sindicats

El curs passat va estar marcat amb la vaga educativa que es va dur a terme des de l'11 de maig fins a l'11 de juny. Mentre que l'ANPE i el CSIF han signat un acord amb la Conselleria d'Educació amb una pujada salarial, els sindicats STEPV, UGT i CCOO han anunciat que reprendran les mobilitzacions, ja que no hi ha acord en ràtios, infraestructures o plantilles.

El govern valencià va ratificar este dimarts, en un ple extraordinari i monogràfic, la pujada salarial per als docents pactada amb els sindicats ANPE i CSIF per al professorat no universitari, que començarà a rebre 75 euros més en la nòmina este mes de setembre.

El professorat percebrà, a més, a partir de gener del 2027 75 euros mensuals més i 50 euros més des d'inicis del 2028, fins a completar un increment de 200 euros, moment en què també s'aplicarà en les nòmines el que addicionalment s'acorde amb el Ministeri d'Educació i el corresponent increment de l'IPC.

El ple del Consell ha aprovat també la disposició de sis dies lliures per als docents, tres d'ells en dies lectius i tres en no lectius, i el dret a la desconnexió digital de mestres i professors, mesures que s'aplicaran a tot el personal docent de l'educació pública i concertada.

Tornen les protestes

La vaga està suspesa, però no desconvocada, ja que la gran majoria dels docents (87%) va rebutjar aprovar l'últim document d'acord global de la Conselleria en la seua totalitat i només van acceptar el punt relatiu a la simplificació burocràtica dels huit que s'han negociat. Continua sense haver-hi acord en ràtios, infraestructures, inclusió, formació professional, plantilles i el valencià.

En tot cas, els sindicats majoritaris —STEPV, UGT i CCOO— han decidit iniciar el curs amb mobilitzacions. La primera acció està prevista per a este dissabte, 12 de setembre, amb una manifestació a València, Castelló de la Plana i Alacant, a partir de les 12:00 hores. Com a acte previ, els sindicats han previst una marxa lenta en bicicleta durant la vesprada de divendres a la ciutat de València.

Este dimecres, la Plataforma per l’Ensenyament Públic s'ha reunit davant la Conselleria d'Educació amb motiu de l'inici del nou curs. La portaveu de la Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes Gonzalo Anaya, Elísabet García, ha animat a "continuar amb les mobilitzacions". "Cada dia que una obra es retarda i cada centre educatiu que es manté en barracons i manca d'espais suposa una pèrdua d'oportunitats per a milers de menors. Les famílies fa anys que demanem que l'alumnat aprenga en centres dignes", ha reivindicat.

Pel que fa a les negociacions amb la conselleria, Marc Candela, portaveu del sindicat STEPV, majoritari a la comunitat educativa, ha assegurat que "en temes com la plantilla o el valencià no s'ha avançat en absolut". A més a més, "l'acord retributiu al que s'ha arribat és clarament insuficient".

"Necessitem més professionals a les aules. La conselleria diu que hi haurà 5.000 llocs de treball més, però no és cert perquè uns 2.800 són els que necessitava aplicar el sistema educatiu en el seu moment per al nou alumnat". Candela ha informat que a partir de demà tornen els 'dijous reivindicatius' amb concentracions a les portes dels centres educatius i avisa que "si el professorat ho veu oportú es reactivarà la vaga educativa". 

El portaveu d'UGT, Kilian Cuerda, ha assegurat que la "lluita no ha finalitzat" perquè les "millores necessàries per a la dignitat i per al benestar" per a l'alumnat i la comunitat educativa valenciana "no s'han aconseguit".

A les seues reivindicacions, els sindicats de docents han sumat este estiu l'exigència de derogar la modificació de les funcions de la inspecció educativa en la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat, en considerar que se l'orienta a la "persecució de docents". En un dels seus punts, es modifiquen les funcions d'este òrgan dependent de la Conselleria d'Educació per a atribuir-li noves tasques de supervisió de la "neutralitat ideològica" sobre els continguts i els projectes educatius dels centres, d'acord amb les AMPA. El Consell ha negat que la modificació responga a eixos objectius i ha assegurat, en paraules del president, que "cap professor serà perseguit".

L'alumnat valencià, a la cua

Les xifres de l'informe PISA, que elabora l'OCDE cada tres anys i avalua competències de comprensió lectora, matemàtiques i ciències, en estudiants de quinze anys en noranta països, han atorgat als alumnes espanyols els pitjors resultats de la història. La meitat dels alumnes espanyols de quinze i setze anys té un nivell baix en ciències i només el 28% arriba al nivell mínim de competències per a enfrontar-se a la vida quotidiana i al seu futur laboral.

En el cas dels estudiants valencians les dades són encara més roïnes, ja que se situen a la cua de l'Estat després de registrar la davallada més rellevant. Els resultats valencians només superen els registrats per Ceuta i Melilla.

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, va qualificar ahir els resultats de "pèssims" i ha atribuït la responsabilitat al govern espanyol i a l'anterior Consell del socialista Ximo Puig. Per la seua banda, la ministra d'Educació, Milagros Tolón, ha negat que l'aplicació de la llei d'educació vigent, la coneguda com a Lomloe, haja incidit en els resultats i ha recalcat que la norma "va establir un enfocament competencial en l'ensenyament, que és el que s'aplica precisament en les avaluacions que fa PISA, en les quals es busca la capacitat de l'alumnat en la resolució de problemes"