Zaplana demana que el cas Erial s'investigue en l'Audiència Nacional
La defensa de l’expresident de la Generalitat argumenta que els presumptes delictes es van cometre a l’estranger.
L'expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana ha demanat al jutjat d'instrucció número 8 de València que remeta a l'Audiència Nacional el cas Erial, en què està imputat. Argumenta que els presumptes delictes per què l’investiguen es van cometre a l'estranger, fora del partit judicial de València, i que, en conseqüència, hauria perdut la competència per a investigar-los.
Zaplana és investigat per presumptes suborns a canvi d'adjudicacions de les ITV i el pla eòlic valencià, pels quals li han imputat els delictes de blanqueig, malversació i prevaricació.
La investigació la va començar un jutjat valencià a partir d'uns documents trobats en l’escorcoll al despatx del lletrat de l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent –també conegut com el ionqui dels diners– dins del cas Imelsa.
No obstant això, la defensa de Zaplana entén que ara la competència per a investigar els fets hauria canviat de lloc perquè, tal com mantenen la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció, l'activitat suposadament il·lícita s'hauria registrat a l'estranger, més concretament a Luxemburg, Suïssa o Andorra, llocs on van ser els presumptes pagaments i suborns, segons els informes que hi ha en el procediment com a resultat de les comissions rogatòries.
“Cap dels fets objecte d'aquesta causa i arreplegats en els informes policials, escrits del Ministeri Fiscal o resolucions judicials, s'haurien comés al partit judicial de València, d'on resulta la falta de competència d'aquest partit", diu la defensa de Zaplana en l’escrit que ha presentat al jutjat instructor, i en el qual estima que l'Audiència Nacional seria l'òrgan competent per a encarregar-se de la investigació, segons la llei orgànica del poder judicial.
El lletrat aclareix en l’escrit que aquesta petició no assumeix cap responsabilitat de Zaplana en els fets de què és imputat. Ben al contrari, insisteix a defendre la "inexistència" de vinculació directa o directa del seu representat amb cap activitat il·lícita i qüestiona les presumptes evidències contra l’expresident de la Generalitat, com la declaració del testaferro, Fernando Belhot, com les valoracions que la instructora extrau de les anotacions en les agendes de l’exministre de Treball.
