La presidenta del poder judicial veu d'"extraordinària gravetat" les "desqualificacions" a jutges des de les institucions

El rei Felip VI ha presidit este dijous l'acte d'obertura de l'any judicial, que una vegada més ha arribat envoltat de polèmiques després de la recent decisió del Tribunal Suprem de suspendre les altes al cens electoral per la llei de nets i la investigació de la crisi fronterera a Ceuta. Dos episodis que han erosionat encara més la ja tibant relació que arrossegaven el govern espanyol i la judicatura, especialment després de la condemna a l'ex fiscal general de l'Estat Álvaro García Ortiz per revelació de secrets.

Com és tradició, la sala de plens del Suprem ha acollit la cerimònia més solemne de l'any en els tribunals, amb una presència nodrida d'autoritats de l'Estat, membres de l'executiu central encapçalats pel ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, l'alta magistratura del país i responsables polítics com el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha sigut de nou el gran absent de la cita, ja que es trobava visitant a Alacant les instal·lacions de l'empresa aeroespacial PLD Space.

Una de les intervencions més esperades era la de la presidenta del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, que ha tornat a defensar insistentment la independència del col·lectiu i ha negat que els jutges estiguen polititzats, com han defés sovint diversos membres del govern espanyol.

De fet, Perelló ha considerat d'"extraordinària gravetat" el fet d'acusar la judicatura d'adoptar decisions per raons polítiques —el que s'anomena lawfare— "i no per les raons jurídiques que expressen les seues resolucions". En este sentit, ha lamentat les "desqualificacions" dels "qui exercixen responsabilitats institucionals" cap als jutges, ha exigit respecte a les decisions judicials i ha assegurat que es prenen "sense cedir a influències, pressions ni ingerències de cap mena". "No és admissible que la desqualificació pública dels jutges es convertisca en un instrument de pressió sobre l'exercici de la jurisdicció", ha afirmat. I ha recordat que esta classe d'imputacions poden "arribar a comportar l'atribució d'una conducta delictiva" i que "comprometen l'estat de dret".

Com havia succeït en els últims anys, l'acte té lloc en un clima d'alta tensió entre el poder judicial i el govern de Pedro Sánchez, que ha eixit en tromba per a criticar la decisió adoptada dimarts pel Suprem respecte dels efectes electorals de la llei de nets. El que ha deixat en suspens l'alt tribunal és la inscripció en el cens de votants de l'exterior (CERA) a qui s'aculla a esta norma, que permet obtindre la nacionalitat a les persones nascudes fora d'Espanya de pares o avis espanyols van exiliar-se per "raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual".

Este episodi se suma al xoc per la investigació a Ceuta després de l'intercanvi de cartes entre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i Perelló com a cap del CGPJ. En la seua missiva, Perelló va defensar l'actuació de la jutgessa de l'Audiència Nacional que investiga l'entrada massiva de migrants a Ceuta, María Tardón, i va demanar a Marlaska respecte a les decisions judicials.

Abans que Perelló ha intervingut la fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, que s'estrenava en l'obertura de l'any judicial després de succeir García Ortiz en el càrrec. Peramato ha dedicat les primeres paraules del discurs a Ceuta i ha destacat la necessitat de tornar la "plena seguretat i normalitat" a la ciutat autònoma. Però ha fet una crida per a enfrontar la crisi migratòria preservant "el principi de legalitat", perquè entén que això "no està en absolut renyit amb els valors d'humanitat i respecte a la dignitat de totes les persones".

La cap del ministeri públic ha traslladat igualment un missatge de "reconeixement i solidaritat a la ciutadania de Ceuta", que "ha afrontat i continua fent front a situacions especialment complexes amb serenitat, responsabilitat i amb proximitat a les persones migrants en condicions d'especial vulnerabilitat". Així mateix la fiscal general ha demanat més autonomia per al ministeri públic i la separació de competències entre judicatura i fiscals.

El rei Felip VI ha presidit i tancat l'acte, on per primera vegada dos dones en els càrrecs de presidenta dels jutges i fiscal general, han intentat rebaixar el to a les portes d'un any electoral.