El PP demana "responsabilitat" a Vox, que vol entrar al govern d'Aragó

L'endemà de les eleccions autonòmiques a Aragó, en què el PP ha revalidat el govern a pesar d'haver perdut dos escons i queda obligat a pactar amb Vox, s'han succeït les valoracions dels líders polítics, amb lectures molt divergents en funció del lloc ocupat en l'espectre polític. El PP va guanyar amb 26 escons, però ha reforçat la dependència dels de Santiago Abascal, que han duplicat força política amb 14 parlamentaris. El PSOE, per la seua banda, ha caigut al sòl històric i liderarà l'oposició parlamentària, amb 18 diputats.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha fet una crida este dilluns a Vox perquè actuen amb "responsabilitat" i no es convertisquen en "un mur" de bloqueig de cara a les negociacions per a formar executiu. En una roda de premsa, el polític gallec els ha advertit que "no confonguen un bon resultat sent tercers amb ser primers", deixant clar que han de ser els populars els que tinguen la veu cantant en les converses. "És evident que no som el mateix. No ens posarem d'acord en tot, però de segur que hi ha punts d'entesa coherents entre els seus votants i els nostres que poden millorar tot el país", ha afirmat.

Feijóo, a més, ha fet una extrapolació dels comicis aragonesos a l'àmbit nacional i ha posat el focus en la derrota del PSOE, atribuint-la al fet que "la gent ja no suporta Pedro Sánchez". "I si els qui l'envolten no s'atrevixen a dir-li-ho, li ho estem dient a les urnes", ha manifestat.

El president en funcions d'Aragó, el popular Jorge Azcón, ha assegurat que no es penedix d'haver anticipat les eleccions davant de la impossibilitat de traure avant els pressupostos, i ha instat Vox a "assumir responsabilitats" i "arremangar-se" en esta nova etapa.

En l'altra banda de la negociació, Vox reivindica el protagonisme creixent de la formació en els pactes postelectorals als diversos territoris en este cicle electoral, després d'haver-se confirmat com a necessaris també a Extremadura. El portaveu nacional, José Antonio Fúster, ja ha deixat clar en una roda de premsa este dilluns que volen formar part d'un govern de coalició amb el PP a Aragó, amb conselleries amb competències reals i pes pressupostari que els permeten fer "canvis" en les polítiques que els interessen. Entre altres qüestions, ha esmentat el rebuig a les polítiques verdes, la lluita contra la immigració il·legal i la consolidació de les baixades d'impostos, entre d'altres.

Fúster ha avançat que el partit no descarta demanar una vicepresidència i diverses conselleries, però amb "estructura i pressupostos per a poder fer polítiques" i no només "per a figurar". "Volem unes responsabilitats molt clares amb pressupostos molt clars per a aplicar les polítiques que volem aplicar", ha indicat.

A la Comunitat Valenciana, el Consell ha fet una lectura en clau nacional de les eleccions aragoneses. "És evident que la tendència és un suport a les polítiques de centredreta: les mesures del govern de Juanfran Pérez Llorca es veuen reforçades, com ara la supressió de l'impost a la mort o les 600.000 famílies que han triat la llengua per als seus fills", ha afirmat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina.

El també conseller d'Agricultura ha destacat el "vincle" de la candidata socialista a la Chunta d'Aragó, Pilar Alegría, amb Pedro Sánchez, com a exministra del seu equip, i ha augurat un futur semblant a la valenciana Diana Morant: "Quan el perfil de la candidata socialista és exclusivament una prolongació de Pedro Sánchez, no és descartable que el càstig extremeny o aragonés es multiplique a València", ha pronosticat.

Des del PSOE i govern espanyol han reconegut el mal resultat d'Alegría, però també han remarcat que la convocatòria electoral li ha eixit malament a Jorge Azcón. En una roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva socialista a Ferraz, la portaveu del partit, Montse Mínguez, ha criticat el PP per "donar de menjar i beure" al gremlin de Vox. Mínguez ha donat per descartat que el PSOE puga facilitar la investidura d'Azcón perquè no depenga de Vox, després que ell rebutjara en el seu moment el suport dels socialistes per a tirar avant els pressupostos autonòmics.

Des del bloc a l'esquerra del PSOE, que queda més fragmentat encara i amb un Podem que s'ha quedat sense representació en esta autonomia, destaquen crides com la que han fet Sumar o fins i tot Gabriel Rufián (ERC) per a constituir un front comú amb un "programa de mínims" —en paraules de Yolanda Díaz— que frene l'avanç de l'extrema dreta en el que considera "una emergència democràtica sense precedents".