Por o vergonya: dos motius pels quals les víctimes de violència sexual no denuncien

El cas Errejón, que ha esclatat esta mateixa setmana i que acusa l'exportaveu de Sumar d'assetjament masclista, torna a portar a l'actualitat la necessitat de revisar els mecanismes de denúncia de la violència de gènere, perquè darrere d'este cas mediàtic s'amaga una realitat que s'estén al conjunt la societat.

Cada dia es denuncien a Espanya catorze violacions i 55 delictes contra la llibertat sexual. No obstant això, només el 8% de les víctimes que pateixen violència sexual fora de la parella ho denuncia. "Tenim molt normalitzada la violència contra les dones, que es minimitza i s'invisibilitza", assegura el docent i agent d'igualtat, Agustí Zaragoza.

La por que no les creguen, el temor a l'agressor, la vergonya o el fet de no identificar l'agressió com a tal són alguns dels motius que fan que les víctimes de violència sexual no denuncien els fets. "Açò és important tindre-ho en compte, perquè la por ha de canviar de bàndol, l'ha de sentir el maltractador, l'assetjador", expressa Zaragoza.

La valentia de dones com Elia Mouliaá, la primera a denunciar Íñigo Errejón a la policia, ha portat moltes altres víctimes a denunciar situacions similars. "Crec que hi ha un efecte pedagògic. Açò és l'inici d'un #MeToo de dones que estan aprenent a perdre la por", diu el docent i agent d'igualtat valencià.

Tanmateix, hui en dia, moltes dones confien més en les xarxes socials que en els estaments públics a l'hora de contar els fets. Precisament, la primera veu d'alarma del cas Errejón, la posava fa un any, també en xarxes socials, una presumpta víctima a Castelló de la Plana. Les expertes insisteixen que, més enllà de les xarxes, les dones han de confiar en el sistema i denunciar.

Cándida Barroso, portaveu de la Coordinadora Feminista de València, assegura que la que vullga denunciar ha d'acudir als estaments públics. "Hi han d'acudir perquè hui escoltem les dones i les creiem, nosaltres les creiem", anima Barroso.