Morant diu que el finançament singular de Catalunya li fa "enveja" i Mazón denuncia que no la necessita "qui ja gaudix de privilegis"

La ministra de Ciència, la valenciana Diana Morant, assegura que el nou sistema de finançament singular per a Catalunya no va contra ningú i diu que li desperta enveja la negociació d'esta comunitat autònoma amb el govern espanyol. Unes afirmacions totalment oposades a les del president de la Generalitat, que assegura que el tracte amb Catalunya trenca el principi de solidaritat entre regions.

La secretària general del PSPV i també ministra de Ciència, Diana Morant, ha confessat sentir "enveja" del govern català, pel fet que tenen "un president de la Generalitat de Catalunya que basa el futur de la comunitat en el diàleg, amb la mà estesa al govern d'Espanya" i ha acusat Mazón de "malbaratador".

Per contra, Mazón ha assegurat que "tot el món sap que qui necessita finançament singular no és qui gaudix de privilegis sinó a qui li falta la justícia, i a qui més justícia li falta és a la Comunitat Valenciana". Mazón ha defensat que els valencians sí que necessiten un finançament singular, "però per a estar amb els altres, no per a eixir-nos-en dels altres". I ha qüestionat: "Quan acabarà açò? Vorem el que passa la setmana que ve, però la pinta és extraordinàriament dolenta respecte a la ruptura del nostre sistema de solidaritat", ha vaticinat en una visita a Énguera.

"Per què no podem demanar la resta de comunitats quedar-nos amb tot el nostre impost de la renda? Per què dins d'una comunitat no apareix una província que es vol independitzar? Per què dins d'una província no apareix un municipi que es vol independitzar i gestionar tot el seu impost de la renda, o tot l'IBI?", s'ha preguntat. Mazón ha insistit: "On arribarem? Arribarem a un nivell en el qual el veí del tercer dirà que paga menys ascensor. El nacionalisme i l'egoisme ens portaran a la cultura del campe qui puga".

El pròxim dilluns tindrà lloc la comissió bilateral entre la Generalitat de Catalunya i el govern central on negociaran la transferència de la recaptació integra de l'IRPF.

Què és el finançament singular?

La del finançament singular va ser una de les propostes d'ERC per a les últimes eleccions catalanes. El PSC plantejava llavors constituir un consorci tributari, ja previst en l'Estatut, però va acabar assumint la proposta dels republicans. El model acordat per a la investidura de Salvador Illa contempla que la Generalitat de Catalunya gestione, recapte, liquide i inspeccione tots els impostos suportats a Catalunya; a més, determina que la solidaritat amb la resta de comunitats ha d'estar limitada pel principi d'ordinalitat (sense fixar un percentatge ni una xifra concreta) i preveu que l'administració catalana augmente substancialment la seua capacitat normativa en coordinació amb l'Estat i la UE.

ERC ha defés que l'anterior equival a un concert econòmic, un terme que mai han usat els socialistes i, de fet, tampoc apareix en el pacte d'investidura. En qualsevol cas, els republicans no posaran traves perquè este model "singular" que ambicionen per a Catalunya puga ser assumit per la resta d'autonomies, en línia amb el que es va plantejar amb la condonació parcial del deute de les comunitats amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

La bilateral del dilluns comportarà que un acord entre partits l'assumisquen ara els corresponents executius, si bé un nou sistema de finançament autonòmic (l'actual fa més de deu anys que està pendent de revisió) haurà de rubricar-se en organismes multilaterals.

La "complexa" majoria del Congrés

Pas indispensable per a aconseguir el finançament singular és obtindre l'aval del Congrés dels Diputats, ja que el pacte entre PSC i ERC contempla modificar tres normes: la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la que regula el finançament de les autonomies de règim comú i la llei de cessió de tributs.

Segons fonts coneixedores de les negociacions consultades per EFE, el PSOE i ERC han acordat registrar una proposició de llei al Congrés per a modificar estes tres lleis, però encara no està tancada la fase de redacció del text, que registrarien conjuntament durant el mes de juliol.

La iniciativa haurà de reunir el suport d'una majoria "complexa" i "variada", segons definició del president dels republicans, Oriol Junqueras: pels vaivens que travessa el grup parlamentari de Sumar, per l'oposició al govern que exercix Podem i perquè Junts no ha garantit el seu vot favorable.

Per tot això, algunes veus d'ERC retrauen a l'anterior direcció dels republicans que la proposició de llei no es registrara quan va ser pactada amb els socialistes, com sí que es va fer amb l'amnistia.

L'ATC, una agència en construcció

Creada el gener del 2008 a l'empara del que es preveu en el nou Estatut, l'ATC compta actualment amb 839 empleats. Malgrat el reforç de personal de 200 persones anunciat al maig, l'organisme està molt lluny dels aproximadament 3.800 treballadors que té l'AEAT a Catalunya.

Després de ser investit president, Illa va assumir que l'ATC necessitarà quadruplicar la seua grandària per a gestionar tots els impostos. Una dada important per a fer-se una idea de la limitació actual de recursos humans per part de l'ATC és que a penes un 34,2% del total del personal pertany als cossos tributaris especialitzats en gestió i inspecció.

L'ATC ha anat creixent gradualment: actualment, a més de successions i donacions i de transmissions patrimonials també assumix impostos propis com la taxa turística, el del joc, el d'emissions contaminants dels vehicles, d'habitatges buits o el de begudes ensucrades, entre altres.

Al febrer, la Generalitat de Catalunya i l'Estat van pactar la gestió conjunta de l'impost de matriculació, de manera que esta experiència servira de prova pilot per a assumir més avant altres gravàmens. En anunciar-ho, totes dos administracions van assenyalar que calia fer passos menuts però segurs en la gestió tributària a Catalunya, i més encara quan la Generalitat catalana reconeix l'eficiència de la gestió de l'agència espanyola.